“Tant en el cas de retorn espontani com d’una eventual reintroducció impulsada per una proposta del territori, el procés es produirà de manera natural en aquelles zones on l’abundància de conills sigui elevada, ja que aquest és l’aliment principal del linx”, adverteix el conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, en la seua resposta a una pregunta de la diputada del PP Montserrat Berenguer sobre les previsions per a la reintoducción d’aquest gran carnívor a Catalunya. 

Ordeig dona per fet que l’arribada del linx és imminent i que aquesta es produirà per Lleida, ja sigui per la solta d’exemplars en aquesta demarcació o per la migració natural dels que s’alliberin en zones properes. “És molt probable que el linx torni a Catalunya en un futur pròxim, independentment de l’opció que se segueixi, i per això és necessari preparar-nos” i “prendre les decisions estructurals necessàries abans del retorn de l’espècie”, afegeix. Estudis privats com els de la Crew Foundation apunten a la possibilitat d’alliberar linxs a les Garrigues, i en menor mesura als voltants d’Agramunt, a l’Urgell.

“Encara no s’ha seleccionat una zona específica per a la reintroducció del linx ibèric a Catalunya”, assenyala en aquest sentit el conseller, que, no obstant, admet que la Generalitat “està estudiant”, en “coordinació amb el territori”, els “diferents escenaris” que plantegen les organitzacions de conservació de la naturalesa. Aquestes també apunten a la serra d’Alcubierre, als Monegres oscencs, on l’extrem sud-est estroba a tot just 60 km en línia recta del Segrià, com una de les àrees adequades per acollir aquesta espècie.

Malgrat que fonts del Govern d’Aragó eviten donar una data concreta, l’informe oficial sobre el procés de participació previ a la reintroducció considera “previsible” que aquesta administració sol·liciti linxs aquest any per deixar-los anar en aquesta zona i en una altra de situada al sud de Saragossa, una opció que es veu reforçada per l’acollida favorable que la proposta ha tingut a les dos zones. I és possible que aquests linxs migrin dels Monegres a Lleida? Caldria veure, encara que un factor clau com la disponibilitat d’aliment, especialment de conills, apunta en aquesta direcció. 

La serra d’Alcubierre limita a l’est amb la serra d’Ontinyena, que és una altra de les àrees que reuneixen totes les condicions per acollir el linx i especialment la de l’abundància de preses, ja que municipis com el que dona nom a la muntanya tenen declarada l’existència d’una superpoblació d’aquest animal, una cosa que també ocorre a Sarinyena, Lanaja, Albalatillo, Sena, Candasnos, Vilanova de Sixena.

I entre aquesta serra i el Segrià s’estén el Baix Cinca, on la llista de municipis amb superpoblació de conill inclou Vallobar, Bellver, Fraga, Ossó, Penyalba, Torrent i Saidí, cosa que genera un corredor apropiat per a l’expansió del linx. 

El conseller crida l’atenció en la seua resposta sobre com el linx, encara que els seus recorreguts diaris no solen superar els deu quilòmetres, és al mateix temps capaç de cobrir amplis desplaçaments. “Un exemple recent és el cas del linx Litio, que el 2019 va recórrer prop de 3.000 km fins a arribar a les comarques de Barcelona, passant molt probablement per Lleida”, ressenya.