Trucades i missatges en aplicacions d’habitatges sense resposta, preus inassumibles i rebuig d’alguns propietaris de pisos a llogar-los a joves. A menys d’un mes de l’inici del curs 2026-2027, lleidatans que estudien a Barcelona encara no saben on viuran. Per a molts, la recerca s’ha convertit en una cursa d’obstacles.

El problema de la falta d’habitatge de lloguer a Barcelona, que és un dels principals que té la capital catalana, tant per la poca oferta com pels elevats preus, afecta també el col·lectiu d’estudiants universitaris, entre els quals hi ha desenes de lleidatans. Atès que el preu final és compartit entre tres o quatre joves, les seues famílies acostumen a estar disposades a ajudar-los i pagar preus més elevats, però ni així no es poden assegurar un lloc on viure.

És el cas de l’Arnau, un universitari lleidatà que estudia a Barcelona. El curs passat va viure en una residència, però per a aquest nou any acadèmic havia decidit compartir pis. El problema ha arribat a l’hora de trobar habitatge. Està inscrit en diverses aplicacions de recerca des de mitjans de juny i ha enviat moltes sol·licituds per concertar visites o demanar més informació. Tanmateix, fins ara no ha tingut resposta. El cas de la Nora és similar. Durant el seu primer any també va viure en una residència i, després d’un llarg estiu buscant pis, en va aconseguir un per compartir.

El contracte, tanmateix, era temporal de lloguer amb durada màxima d’onze mesos. Abans de firmar-lo, havia parlat amb l’agència sobre la possibilitat de renovar. Però quan va arribar la data límit, els plans van canviar. Segons explica la Nora, “amb l’entrada en vigor de la nova normativa, la propietària va decidir destinar l’immoble a turistes”. Des que va rebre aquesta notícia, torna a buscar habitatge per poder instal·lar-se al setembre, però critica que demanen “tanta informació que se salten la protecció de dades” com per exemple, dades sobre ingressos, només per concertar visites. “Trobar pis queda gairebé en mans de la sort”, confessa el Dani, també estudiant.

Coincideix a assenyalar el preu com un dels principals obstacles. “Crec que d’habitatge n’hi ha; el problema és en els diners”, explica preocupat. Els preus, apunta, varien “entre els 1.800 i els 2.400 euros”, tot i que considera que pot “augmentar pràcticament sense límit”. “Aprofiten el mínim luxe del pis per unflar el preu”, critica.

“A Barcelona, molts màsters i postgraus estan perdent alumnes per l’escassetat d’habitatges de lloguer generada per una desastrosa legislació”, va manifestar l’economista i professor de la Universitat de Barcelona Gonzalo Bernardos a les seues xarxes socials. Bernardos assenyala que aquesta “escassetat” constitueix un dels principals problemes i que, a més, va més enllà de les dificultats personals dels estudiants. La pèrdua d’alumnes també pot tenir conseqüències sobre l’economia de negocis que gira al voltant de les universitats com comerços, bars o espais de lleure.

Una nova ordenança

El Plenari del Consell Municipal de Barcelona va aprovar una ordenança per regular els preus assequibles dels equipaments d’allotjament dotacional i de les residències d’estudiants ubicades al sòl de la zona. La mesura busca donar resposta a col·lectius considerats especialment vulnerables, entre els quals joves, estudiants i persones grans, a més d’afavorir una oferta d’allotjament de qualitat i inclusiva.