“No és un true crime a l’ús”, adverteix el periodista Ferran Masamunt (Lleida, 1977), director del film documental Dies foscos, que aquest divendres (18.30 h) s’estrenarà al Centre Cívic Lo Ball de la Granja d’Escarp. Admet que el qualificatiu està molt de moda en l’actualitat i, per això, consent a etiquetar la pel·lícula com “un true crime molt emocional”. I segur que despertarà moltes emocions en l’estrena, davant d’un públic majoritàriament d’aquesta població del Baix Segre.

Perquè la protagonista del film és Dolors Coït, una veïna que es va convertir desgraciadament en tota una estrella mediàtica a l’Espanya dels anys 30 del segle passat. Va ser detinguda l’abril del 1935 acusada d’haver enverinat amb mata-rates diluït en mostillo cinc persones de la seua família: la sogra, el marit, la cunyada, el marit d’aquesta i el nadó d’ambdós, de tot just 11 mesos.

Una autèntica assassina en sèrie rural, com va rescatar de la memòria històrica l’any passat el llibre L’enverinadora, de l’escriptora i directora de SEGRE Anna Sàez, també oriünda de la Granja d’Escarp.

De fet, Masamunt i Sàez participaran divendres en l’acte d’estrena, acompanyats també per la historiadora, activista cultural i arxivera Xus Llavero, tota una experta en el cas, ja que en la seua època laboral a l’arxiu central de l’Audiència Provincial de Lleida va tenir lliure accés al sumari del judici, casualment un dels dos únics expedients de Lleida anteriors a la Guerra Civil que no van ser destruïts durant la contesa.

Masamunt, que actualment és director de màrqueting d’Ilerna Online, va localitzar fa una quinzena d’anys Dolors Coït, que llavors fregava els 100 anys, en una residència a Cienpozuelos, a Madrid. Acompanyat de la seua parella, la també periodista Natàlia Trias, van viatjar fins a aquell centre geriàtric per tal d’entrevistar-la i allà va nàixer un projecte que, finalment, s’ha materialitzat al documental Dies foscos, de Nayox Films en coproducció amb La Xarxa, 3Cat i RTVE Play.

De fet, La Xarxa Comunicació Local l’estrenarà el pròxim 1 de novembre i més endavant també està prevista l’exhibició a través de les plataformes de les televisions públiques tant catalana com espanyola.

D’altra banda, el guió del film està firmat per Masamunt i Trias i la fotografia, pel director de fotografia de cine i publicitat madrileny César Pérez Herranz. El públic descobrirà una Dolors Coït gairebé centenària a través d’aquella entrevista inicial a la residència. “Era una dona amb un caràcter molt fort, dura i autoritària, desprenia una energia especial. No em va semblar que estigués penedida de res del que va fer de jove. Al contrari, crec que es va divertir quan es va convertir en el centre d’atenció dels diaris i revistes de l’època. I estava encantada que llavors l’entrevistéssim”, recorda Masamunt.

La pel·lícula, de 71 minuts (compta amb una versió televisiva de 60), es complementa amb entrevistes a descendents de la protagonista i a alguns veïns coetanis dels successos, i les combina amb imatges d’arxiu i també de corresponents a la Granja, Lleida, Almacelles i Cienpozuelos.

En aquest sentit, el director de Dies foscos comenta que “la meitat de la gent que apareix al documental ja ha mort; de fet, el punt de partida de la pel·lícula és el cementiri. Però la universalitat d’aquesta història local és que, més enllà dels crims, el cas és present en la ment de tota una generació del poble. Per això, miro d’analitzar, amb voluntat reparadora, l’impacte que va tenir en els veïns i les famílies implicades en el seu dia”.