Sant Joan de Déu Lleida atén setanta joves amb trastorn de salut mental complex: “al principi no volen venir”

29/12/2025

Per l’Equip Guia de Sant Joan de Déu, que els acompanya en l’entorn familiar

L’Equip Guia de Lleida i Pirineu, gestionat per Sant Joan de Déu, es va posar en marxa fa quatre anys i ja ha atès més de 70 joves amb diagnòstic de trastorn de salut mental complex, fomentant l’atenció centrada en la persona i en el seu entorn. El seguiment es fa de forma més propera i multidisciplinària, inclosa la família.

La detecció precoç i la prevenció de trastorns mentals i addiccions entre la població adolescent és un dels principals objectius del Programa d’Abordatge Integral de Casos de Salut Mental i Addiccions d’Elevada Complexitat que es va posar en marxa a Catalunya el 2018. Per a això es van crear els Equips Guia centrats en una atenció comunitària. El de Lleida i Pirineu va començar a funcionar el 2021 sota la gestió de Sant Joan de Déu Terres de Lleida.

En aquests quatre anys, l’equip format per cinc professionals de diferents àmbits (psiquiatria, psicologia clínica, infermeria, educació social i treball social) i que fa sessions de seguiment una o dos vegades per setmana, ha atès 74 joves de 12 a 25 anys. De forma simultània, els professionals poden atendre un màxim de 20 adolescents.

Antonio Rivera, coordinador d’Equips Comunitaris de Lleida i Alt Pirineu i Aran, psicòleg clínic del Centre de Salut Mental Infantil Juvenil i de l’Equip Guia del Sant Joan de Déu, explica que la diferència “substancial” és que és un equip comunitari. “No només atenem al despatx sinó que ens atansem a l’entorn, al domicili, a l’escola”, assenyala. “Ens podem veure prenent un cafè, sortint de la consulta i parlant de tu a tu, fet que ajuda a crear un vincle. També és important estar amb les famílies. Això ens dona una oportunitat de conèixer la persona en profunditat i és una aposta que fem per a una atenció intensiva i més propera.”

Després de quatre anys, la valoració és positiva, segons Rivera. “Són joves que han passat per molts recursos. Molts no volen venir al principi però, quan intervenim amb ells, veiem que el moment de l’alta és difícil, perquè s’ha creat un vincle important”, destaca. L’atenció pot anar de sis mesos a dos anys, que és el temps màxim.

Per la seua part, Sandra Rodríguez, treballadora social de l’Equip Guia, remarca la importància de la intervenció amb les famílies. “És essencial que canviï l’entorn perquè tingui un efecte positiu en la conducta dels joves”, assenyala Rodríguez.

“No em sento només com una pacient i m’ajuden a relacionar-me”

“Des que estic amb l’Equip Guia he pogut millorar moltíssim. Aquest sistema em va molt bé, perquè em fan sentir que soc una persona normal i no només com una pacient.” Així s’expressa una usuària d’aquest programa de 17 anys. Explica que els professionals la van a buscar a l’institut i fan un tomb mentre parlen i també van a casa seua.

Fins i tot, afegeix, juguen a jocs de taula, la qual cosa considera molt positiu. “Pot ser que no sigui una cosa convencional, però m’ajuda a relacionar-me i agraeixo que no se centri només en l’atenció a la consulta”, afirma. La jove també remarca que “tinc ganes de veure’ls, em coneixen més que altres persones i els tinc molta confiança, perquè em tracten com una més”.

Des de la seua creació, l’Equip Guia de Lleida i Pirineu ha donat d’alta a més de cinquanta pacients. L’edat mitjana dels atesos és de 17 anys i els diagnòstics més comuns inclouen trastorns de l’espectre autista, trastorn límit de personalitat, trastorn de l’estat d’ànim i trastorns de conducta. Rivera assegura que després de la pandèmia hi va haver un boom de casos de salut mental i destaca que s’estan ampliant els equips comunitaris com el seu. “S’està promovent la intervenció centrada en la persona i en l’entorn.

Sortir dels despatxos està sent una cosa positiva i els usuaris ho agraeixen”, remarca. Pel que fa als diagnòstics, han detectat canvis en aquests quatre anys. Així, s’aprecia un augment significatiu dels casos relacionats amb trastorns d’estat d’ànim, com la depressió major, que ja suposen un 30% (el 2023 eren un 3,5%), mentre que els trastorns de personalitat han disminuït a l’equip fins a un 4% (fa dos anys eren el 18%). Aquest any, els casos de diagnòstic de trastorn de l’espectre autista (TEA) suposen el 23% i els trastorns de conducta, un 16%.

Infolleida