Comprar un moble o renovar una estança sol ser una il·lusió. Però també pot comportar problemes: una mesura mal presa o un material atractiu a simple vista que, una vegada al seu lloc, no convenç, poden arruïnar un projecte i, de passada, costar més diners de l’esperat. Jesús Mora, que regenta una empresa de fusteria tradicional de Torrefarrera, ho sap bé. “Si hi ha un error, això significa diners. I ho has de pagar”, explica.

Per aquesta raó, entre d’altres, Mora ha creat un flux de treball en el qual incorpora la realitat virtual perquè els seus clients puguin comprovar que el moble o la reforma que han demanat s’ajusta al que volen. “Ens ajuda bastant, ja que avui dia els clients volen veure exactament què és el que estan comprant”, afegeix.

El procés, tanmateix, comença com qualsevol altre encàrrec de mobles. Mora es desplaça al domicili del client per prendre mesures, i a partir d’allà deixa de banda les seues eines per asseure’s davant l’ordinador: introdueix en un programa de disseny les dades de l’encàrrec segons les directrius del client, i crea dos “escenaris” alternatius.

“En un proposo una solució adaptada a com ho faria jo, i en l’altre faig una versió més treballada si el projecte suposa tirar alguna paret”. Aquest programa informàtic, explica Mora, permet introduir múltiples variables i reproduir fidelment els materials amb els quals treballa, i que es corresponen amb les mostres que té a la seua oficina.

Però la prova del cotó arriba quan Mora mostra els dissenys definitius als clients. “Quan venen a l’oficina es posen les ulleres de realitat virtual i poden veure casa seua o el seu projecte des de dins, comprovant els espais que queden i les dimensions de tot”.

Aquestes eines informàtiques, segons Mora, permeten que el client “se’n vagi de la fusteria totalment convençut de com quedarà l’encàrrec”, i possibiliten “ajustar preus”, ja que s’eviten errors. Mora recorda el cas d’una clienta d’Alpicat, que li va fer un encàrrec basant-se en la recomanació d’una decoradora. “Va ser el nostre primer encàrrec d’aquest tipus”, recorda.

“Van tirar una habitació i els havia quedat una entrada molt gran, i havien pensat a col·locar un sofà i una llibreria al costat d’unes escales. Sobre el pla quedava molt bé”, reconeix Mora, però els seus més de 20 anys d’experiència com a fuster li van permetre detectar els punts febles del projecte.

“Amb les ulleres va comprovar els problemes que suposava completar l’encàrrec tal com ella l’havia pensat.” La clienta va revisar tots els racons de la seua habitació virtual, i finalment va escollir la proposta que li oferien des d’aquesta fusteria de Torrefarrera.

Aquesta manera de treballar, assenyala Mora, s’ha anat coneixent “gràcies al boca a boca”, ja que “ningú més no ofereix això en fusteria”. I afegeix: “No és un sobrecost. És tecnologia que ens permet anar més ràpid i serveix perquè el client” quedi totalment satisfet malgrat que el resultat no s’ajusti exactament al que havia imaginat en un primer moment.

Una exposició de figures fetes amb impressores 3D

Jesús Mora sempre s’ha interessat per les noves tecnologies, i també les fa servir per sorprendre els clients quan van a la seua oficina, convertit gairebé en una sala d’exposicions en què mostra el seu hobby: la creació de figures i elements decoratius amb impressores 3D.

Mora, a més, no descarta aplicar aquesta tecnologia també al seu negoci, ja que li permetria oferir accessoris personalitzats per als seus mobles, com tiradors o potes. “Seria una altra manera per diferenciar-nos de la competència”, afirma.