Més de 4.000 ciutadans nascuts a Lleida han adquirit la nacionalitat espanyola des del 2022, després d’haver assolit la majoria d’edat i reclamar aquest reconeixement, segons les dades del ministeri de Justícia. Es tracta de persones nascudes a la demarcació i els dos progenitors de les quals tenen nacionalitat estrangera.

Entre l’1 de gener del 2022 i ahir, en els registres civils de Lleida s’han inscrit 11.257 casos d’adquisició de nacionalitat. I crida l’atenció de manera poderosa que el grup més nombrós l’integrin els ciutadans nascuts a Espanya bàsicament a la mateixa demarcació de Ponent. Són un 35%, una mica més d’un terç de les persones que han accedit a la ciutadania per aquesta via en aquests gairebé quatre anys i mig.

Les xifres revelen una anomalia normativa que fa que cada any un miler de lleidatans hagin d’instar un tràmit judicial perquè els sigui reconeguda la nacionalitat del lloc en el qual han nascut. Aquest dret ha estat reconegut a 404 persones des de començament d’any, en una progressió que apunta que de nou se saltarà la barrera del miler que ja va ser superada el 2022 i el 2025 amb, respectivament, 1.005 i 1.062 inscripcions.

Van ser només 897 el 2023 i 655 el 2024, els dos anys en què menys expedients van arribar resolts al sistema del Registre Civil des del ministeri de Justícia i en el qual el drenatge de l’embús va coincidir amb un increment de les denegacions.

En aquest sentit, la legislació estableix com a requisits per obtenir la nacionalitat ser fill d’almenys un progenitor que la tingui o que hagi nascut al territori de l’Estat, que ambdós siguin apàtrides o que es desconegui la seua identitat.

El grup més habitual és el dels fills de pares estrangers establerts però no nacionalitzats, que suposen des de fa anys entorn de la tercera part dels tot just 3.000 nadons que cada any veuen la llum a Lleida. Un altre mig miler es lliura d’aquest tràmit al tenir almenys un pare amb nacionalitat espanyola, amb independència del seu lloc de naixement.

L’evolució del reconeixement de nacionalitats reflecteix, com ocorre amb les dades del padró i amb els de les sol·licituds d’asil, un canvi progressiu en els fluxos migratoris, en els quals els nous lleidatans d’origen africà, el volum d’arribades dels quals era el més gran abans de la pandèmia, perden pes en favor dels que arriben des de Llatinoamèrica.

Així, els colombians es consoliden com el primer grup de migrants els últims tres anys, amb més de 700 des del 2024 fins ahir, mentre els marroquins els cedeixen la segona plaça que havien ocupat amb claredat en els dos anys anteriors.

Paral·lelament, els nous lleidatans originaris del Perú i de Veneçuela, els altres dos grans estats amb crisis migratòries de Llatinoamèrica, es consoliden en el tercer i el quart llocs davant dels procedents d’altres orígens com el Senegal, Mali o Gàmbia, entre d’altres.

Paral·lelament, i a l’espera de conèixer els efectes migratoris directes i indirectes de la Guerra del Golf, van guanyant pes altres procedències com Hondures, la República Dominicana, el Brasil i fins i tot Bolívia.