Tan sols 85 dels 231 ajuntaments de la demarcació de Lleida (el 36,8%, tot just un de cada tres) han complert l’obligació de regular l’atenció a les colònies felines del seu municipi i de posar-la en marxa quan han passat tres anys des que la llei de Benestar Animal va establir aquell mandat. La norma té data del 28 de març del 2023, encara que amb una moratòria de sis mesos que acabava el 28 de setembre d’aquell any.

A data d’avui, i després que 27 consistoris regulessin la intervenció a les colònies de gats de carrer el primer any de vigència de la norma, únicament 58 més han seguit aquest camí aprovant les seues pròpies ordenances o posant en marxa la seua tramitació.

Aquest incompliment generalitzat de l’obligació d’intervenir en les colònies felines va fer que el moviment animalista, convocat per la plataforma Losgatostienenley, desenvolupés ahir desenes de concentracions a les principals ciutats de l’Estat, entre les quals Lleida, per protestar per aquesta situació i reclamar el desplegament de la normativa sota el lema Ajuntaments, compliu la llei.

“La llei existeix. Però no s’està complint. En massa ajuntaments no hi ha recursos, ni planificació, ni aplicació real de la llei”, criticava el manifest, que anotava que “això no és una fallada puntual. És un incompliment generalitzat. Es dona en ajuntaments de tots els colors polítics”.

La llei planteja l’aplicació de l’anomenat mètode CER, que consisteix, a més d’en el seu cens, en la captura dels gats de carrer, la seua esterilització i el seu retorn a les colònies, una mesura que té com a finalitat “reduir-ne progressivament la població mentre es controla l’aportació de nous individus amb l’esterilització obligatòria dels gats amb llar”. La norma assenyala que els “gats abandonats, extraviats o rondaires sense esterilitzar i les llorigades que en procedeixen són producte de la tinença irresponsable”, com l’origen de les colònies felines.