Les prop de 1.800 operacions de compravenda d’habitatges nous que s’han tancat l’últim any a la demarcació s’han concentrat en un escarit i selecte grup de quinze municipis que, amb excepcions lligades per proximitat geogràfica, inclou els de més nombre de veïns i els que presenten els nivells de renda més elevats.

Tan sols quinze municipis de la demarcació de Lleida concentren les 1.771 operacions de compravenda d’habitatge nou que s’han tancat a Lleida l’últim any, segons indica l’encreuament de les dades del Notariat amb les del Registre de la Propietat que publica l’INE (Institut Nacional d’Estadística) a l’Estadística de Transmissions de la Propietat. 

Aquesta concentració del mercat immobiliari d’obra nova, que queda aglutinat en menys de la setena part dels municipis, ofereix algunes radiografies socioeconòmiques de Lleida: aquella quinzena de localitats concentra més de la meitat dels habitants de la demarcació, encara que al llistat en falten una de les que superen els 10.000 habitants (Alcarràs) i alguna (Solsona) de les que s’atansen a aquesta xifra, i inclou 11 dels 25 municipis amb més nivells de renda segons les últimes dades disponibles a l’Agència Tributària, és a dir, que per al mercat immobiliari resulten claus el volum de públic potencial i les possibilitats econòmiques d’aquest.

En clau geogràfica, directament relacionada amb l’anterior, aquest mercat es concentra en tres àrees.

Una, la més dispersa, la integren, pràcticament sense excepció, les localitats més poblades, de major renda o amb ubicacions a la zona alta de la taula a l’encreuament d’ambdós variables del Pirineu: Vielha, Naut Aran, el Pont de Suert, Montferrer i Castellbò i Bellver de Cerdanya.

Una altra es distribueix pel corredor de l’A-2, amb Tàrrega, Mollerussa, la capital amb Alpicat i Alcoletge com a apèndixs en un extrem i amb Guissona i Sant Guim de Freixenet al mateix paper des de Cervera a l’oposat. La tercera s’ubica a l’eix de la C-26, que enllaça Balaguer i Alfarràs.

L’escala dels preus mitjans de les operacions de compravenda d’habitatge d’obra nova a Lleida també ofereix alguns trets interessants, com la concentració de les mitjanes més grans en tres municipis com Naut Aran, on cases i pisos a estrenar assoleixen taxacions de 5.876 €/m2; Vielha, on arriben a 4.801, i Bellver de Cerdanya, on se situen en 2.378.

El primer i el tercer estan en el top five de les rendes locals, només superats per Alpicat i Les, i el segon ocupa la tretzena posició.

Aquests nivells apunten que el mercat de l’obra nova es concentra en aquests llocs en operacions de caràcter més patrimonial o financer que d’un altre tipus, inclòs el lúdic de les segones residències.

I també sembla clar que el seu pes en el conjunt del mercat és més significatiu que l’aparent, ja que es tracta de les úniques tres localitats, juntament amb la capital, que té una marca de 2.357, en les quals el preu mitjà supera la mitjana provincial de 1.937 €/m2. I, en dos dels casos, també la catalana de 3.420 i l’estatal de 2.858.

Les mitjanes més baixes són les dels municipis d’Alfarràs (394 €/m2) i Sant Guim de Freixenet (538).

En qualsevol cas, les dades dels notaris reflecteixen operacions a la demarcació de Lleida que es troben molt lluny de les mitjanes que ofereixen els principals portals immobiliaris i que també s’allunyen dels del conjunt de les escriptures.

Així, els últims dotze mesos s’han registrat en sis municipis de Lleida transaccions d’habitatges usats el preu mitjà dels quals se situa per sota dels 300 €/m2: Vilanova de la Barca, on la mitjana ha estat de 111, la Floresta (112), Algerri (184), Torrebesses (222), Montgai (224) i Soses (287). I han superat aquesta cota per escàs marge en llocs com Ciutadilla (306), Sudanell (321) o Artesa de Segre (328). Els extrems oposats, els dels preus més alts de la vivenda usada, es localitzen de nou en localitats del Pirineu amb elevades rendes i intensa activitat turística: Naut Aran (5.612 €/m2), Vielha (3.199) i la Vall de Boí (2.213). El preu mitjà de l’habitatge usat a la capital és de 1.293 €/m2.