El cel de Lleida exhibeix cada hivern l’espectacle de les bandades d’estornells. Milers d’aquests ocells migradors arriben del nord i centre d’Europa per hivernar i troben a les comarques lleidatanes un lloc perfecte per fer-ho. Però el que sembla una coreografia a l’aire, es tradueix també en molèsties per soroll, problemes de salubritat, danys agrícoles i microtalls de llum.

Aquí conviuen dos espècies: l’estornell comú (més abundant i visible entre setembre i març) i l’estornell negre, present tot l’any. Segons l’Institut Català d’Ornitologia (ICO), s’estima que la població catalana assoleix entre 62.000 i 111.000 parelles del comú, i entre 30.000 i 65.000 del negre.

“Fa 20 anys el canyar d’Utxesa va ser el dormidor més gran de Catalunya, amb més d’un milió d’exemplars”, va explicar Xavier Riera, investigador i ornitòleg de l’ICO. Les formes que dibuixen al cel són per protegir-se dels pocs depredadors d’aquestes aus, com els falcons.

Sota aquestes figures hipnòtiques, el seu pas deixa empremta en forma de sorolls, places i carrers coberts d’excrements i els problemes de neteja que generen. Són les queixes recurrents de Lleida o Mollerussa, on s’han portat a terme diverses campanyes per foragitar-los, tant a la zona de l’Hospital Arnau de Vilanova i la de Santa Maria, com del Canal de Mollerussa.

També Endesa assenyala el seu impacte. “Cada ocell pesa uns 60 grams, però quan se’n posen milers als cables, provoquen importants fluctuacions a la línia elèctrica i generen microtalls en línies que proveeixen zones com les Garrigues o el Segrià”, van apuntar.

Els agricultors alerten de danys, especialment en oliverars. “Lleida és una ciutat molt rural i és fàcil que els estornells la utilitzin com a dormidor”, explica Mario Delgado, ornitòleg de Natura Viva de Lleida. “Venen a hivernar i cada any són més, perquè s’han adaptat al clima”. L’efecte en oliverars aquest any ha estat mínim, segons l’alcaldessa de la Granadella, Elena Llauradó. “No han causat danys perquè la collita ja ha acabat”.

Des de Seo BirdLife, Cristina Sánchez va explicar que el fenomen s’intensifica cada any. “Hi ha més exemplars per les temperatures extremes del nord d’Europa. L’estornell negre està protegit i només es poden aplicar mesures dissuasives per foragitar-los.” El comú es pot caçar però les dos espècies conviuen juntes i no es poden discernir. No estan classificades com a plaga per l’administració.

Els ajuntaments utilitzen emissors acústics o rajos làser per foragitar-los, encara que la seua eficàcia és limitada, ja que les aus s’hi acostumen. Els experts insisteixen que és un fenomen natural amb cicles normals de fluctuació. Entre abril i maig la majoria tornarà al seu lloc d’origen. Quedaran només parelles autòctones, que crien entre 12 i 15 aus per posada.