El 60% dels pisos turístics de Lleida operen en la clandestinitat a internet, la seua via principal de comercialització, al no tenir l’obligatori número de registre estatal que tramita el Registre de la Propietat davant del ministeri d’Habitatge: només 1.730 de les 4.661 vivendes de vacances de la demarcació en disposen i 193 en tenen un de provisional.

Gairebé dos terços dels pisos turístics de la demarcació de Lleida operen de manera clandestina a les plataformes digitals, la seua principal via de comercialització, al no tenir l’obligatori número de registre estatal, imprescindible des de l’any passat per poder comercialitzar el seu ús a internet.

Segons les dades facilitades pel ministeri d’Habitatge, únicament 1.730 pisos de la demarcació de Lleida compten amb aquesta identificació, obligatòria des de la seua implantació a començaments del 2025 i que s’expedeix pel Registre de la Propietat, i 193 en disposen amb caràcter provisional.

Aquesta xifra suposa poc més del 40% dels 4.661 HUT (habitatges d’ús turístic) inscrits en el registre de la conselleria de Turisme de la Generalitat quan es va efectuar l’últim recompte oficial a finals de gener d’aquest any. El registre de la Generalitat anota tots els immobles els propietaris dels quals manifesten la intenció, o almenys la possibilitat, de dedicar-los al lloguer de vacances. La pràctica totalitat es lloga online.

Tanmateix, des de l’entrada en vigor del decret 1312/2024 el 2 de gener del 2025 és obligatori disposar del número de registre per poder oferir un HUT a internet.

La norma també obliga els propietaris a comunicar els números de matrícula dels seus immobles a les plataformes digitals a través de les quals els comercialitzen i els responsables d’aquestes a habilitar els seus webs perquè els llogaters incloguin aquest codi als anuncis i a “realitzar comprovacions aleatòries i periòdiques de les declaracions” per garantir la fiabilitat.

Aquests últims requisits s’incompleixen de manera majoritària: l’INE comptabilitza 2.670 anuncis d’HUT a les plataformes digitals, una xifra gairebé un 40% superior a la dels autoritzats.

Els propietaris d’aquests allotjaments tenien de termini fins al 3 de març per presentar davant del ministeri d’Habitatge la documentació sobre l’activitat que van desenvolupar l’any passat per mantenir actives les seues inscripcions en el registre.

Les xifres oficials del ministeri inclouen a Lleida 182 habitatges més amb autorització per dedicar-se al lloguer de temporada i 18 amb inscripció provisional.

També destaca la preferència més elevada dels turistes estrangers pels HUT. Entre els residents a l’Estat espanyol, aquests allotjaments representen el 17,5% de les pernoctacions (575.986 de 3,28 milions), mentre que entre els visitants estrangers la quota puja fins al 31,7% (179.697 de 745.722).

Malgrat això, els hotels continuen concentrant el 57% de les pernoctacions de turistes estrangers, per davant dels HUT. Tot i així, aquests últims superen clarament altres tipus d’allotjament com els càmpings (13,6%), les cases rurals (3,47%) i els apartaments turístics (1,86%).

L’allotjament preferit pel 31% dels estrangers

Els pisos turístics capten a la demarcació de Lleida entre la sisena i la cinquena part de les pernoctacions que realitzen turistes i viatgers, segons indiquen els registres de l’INE (Institut Nacional d’Estadística) sobre el sector turístic.

Les dades del 2024, que són les últimes tancades per a un any complet en totes les modalitats, xifren les pernoctacions en 4,03 milions, amb una mica més de la meitat (2,11 milions) concentrades als hotels i amb els càmpings en segona posició (812.963, 20,15%) encara que amb un marge no molt ampli sobre els HUT (habitatges d’ús turístic), que van ser 756.683 (18,75%).