Lleida és el municipi de Catalunya amb la bretxa socioeconòmica més gran entre el seu barri més ric i el més pobre. Hi ha una diferència gairebé de 100 punts entre el Centre Històric (35,3) i Ciutat Jardí (134,6), segons l’Índex Socioeconòmic Territorial (ST), que elabora l’Idescat. De fet, les quatre capitals de demarcació són els municipis catalans on s’observen les diferències més grans entre zones del mateix municipi, amb una bretxa entre les seccions censals més diferenciades que supera els 90 punts.

En el conjunt de Catalunya, Matadepera, Tiana i Sant Just Desvern van ser els municipis de més de 1.000 habitants més benestants l’any 2023 d’acord amb l’índex IST, i Salt, Sant Pere Pescador i Seròs, els situats a la banda baixa. Però l’anàlisi en detall per secció censal permet, d’una banda, acotar una mica més on es troben les àrees més riques i més pobres de tots els municipis del país, i també observar els contrastos que, a vegades, es produeixen dins d’un mateix nucli, especialment en les ciutats grans.

A la ciutat de Lleida, la diferència entre l’àrea amb l’índex més alt (134,6) i el més baix (35,3) és de gairebé 100 punts; un abisme a només 10 minuts en cotxe: el trajecte que separa el barri residencial de Ciutat Jardí, als afores de la ciutat, i el Centre Històric de Lleida, al voltant del turó de la Seu Vella.

Els veïns demanen rehabilitar edificis antics i materialitzar inversions

Segons la presidenta de l'Associació de Veïns i Comerciants del Centre Històric de Lleida, Cristina Armengol, les baixes rendes al barri s'expliquen perquè hi viu una majoria de "gent treballadora, sovint no qualificada". Segons la líder veïnal, un dels motius que fan que aquestes persones acabin al barri és el fet que els lloguers són més assequibles perquè "falta molta rehabilitació d'edificis antics".

Per tot això, Armengol considera prioritàries la rehabilitació d'edificis i la reforma urbanística del Centre Històric. A més, ha apuntat que les inversions anunciades per la Paeria en el marc del pla de Barris "estan molt bé", però insisteix que necessiten “veure accions i resultats".