Una línia elèctrica soterrada de 13 quilòmetres dissenyada per connectar sis centrals solars diferents s'implantarà al Segrià. Aquest projecte, impulsat per la companyia navarresa Ríos Renovables, preveu instal·lar un cablejat de mitjana tensió (25 kV) que recorrerà els termes municipals d'Alfés, Sunyer, Montoliu de Lleida, Sudanell i Albatàrrec, amb l'objectiu de facilitar l'evacuació energètica dels parcs fotovoltaics projectats a la comarca.

El traçat forma part del projecte d'una central solar anomenada El Pla, amb 4,8 MW de potència, que s'ubicarà al terme municipal d'Alfés. Aquesta instal·lació s'afegirà a cinc més distribuïdes al llarg de la línia: Pinyol, Miret, Abellar, Urgell I i Urgell II. Totes elles comparteixen una característica comuna: una potència instal·lada màxima de 5 MW. L'electricitat generada s'evacuarà a la xarxa de distribució d'Endesa mitjançant la subestació situada a Albatàrrec, constituint així una estratègia d'aprofitament d'infraestructures compartides.

Cal destacar que el promotor està cercant inversors locals per a aquests projectes fotovoltaics, d'acord amb el decret de renovables de la Generalitat. Tot i que les instal·lacions de fins a 5 MW no hi estan obligades, l'empresa ha optat per oferir almenys un 20% de participació al territori que acull els projectes, fent-ho a través d'una plataforma d'inversió en línia.

Tendència creixent en infraestructures compartides

Aquesta iniciativa reflecteix una pràctica cada cop més estesa a les comarques lleidatanes: la connexió de diversos projectes d'energies renovables a una única línia d'evacuació. La novetat d'aquest cas rau en què s'aplica a instal·lacions de potència relativament reduïda, que poden connectar-se directament a la xarxa de distribució. Fins ara, aquesta estratègia s'havia implementat principalment per a grans instal·lacions que havien d'enllaçar amb la xarxa d'alta tensió gestionada per Red Eléctrica de España.

Compartir infraestructures d'evacuació presenta diversos avantatges: reparteix els costos entre múltiples instal·lacions, redueix l'impacte ambiental i paisatgístic, i fa viables projectes que no disposen de línies elèctriques properes. Tot i això, aquesta pràctica no està exempta de controvèrsia, ja que col·lectius veïnals i ecologistes consideren que les plantes annexes amb una mateixa línia elèctrica s'haurien de tramitar com un únic projecte de gran envergadura, i no com a iniciatives independents de menor dimensió.