L’explotació de treballadors estrangers en situació irregular ha crescut a Lleida conforme s’ha intensificat l’onada migratòria iniciada després de la pandèmia, que ha fet que la quarta part dels habitants de la demarcació siguin persones nascudes en altres països. Els inspectors han aflorat gairebé 1.300 episodis d’explotació en cinc anys.

Els episodis d’explotació d’estrangers s’han disparat a Lleida coincidint amb l’onada migratòria iniciada després de la pandèmia, amb la qual el volum de residents nascuts en altres països ha passat de 88.000 a més de 115.000 i ja supera la quarta part del padró.

Les dades facilitades pel ministeri de Treball, del qual depèn la Inspecció, indiquen que l’any passat van ser localitzats a Lleida 123 treballadors sense papers en situació d’explotació: cobraven en mà i no cotitzaven a la Seguretat Social ni tributaven el fisc per la seua activitat laboral, cosa que representava als ocupadors un estalvi del 30% en cotitzacions més les retencions fiscals.

Aquestes irregularitats, detectades en un total de 651 intervencions (van encertar en gairebé una de cada cinc), van generar multes per valor d’1,2 milions d’euros als empresaris. I els primers resultats d’aquest any apunten que la cosa va a pitjor, amb trenta-set episodis d’explotació laboral a estrangers en només dos mesos i mig, fet que dona una projecció de cent setanta-set d’anuals, i una ràtio d’encert de gairebé la quarta part, cinc punts superior a la de l’any passat.

La bossa de frau laboral detectada a Lleida per la Inspecció de Treball l’any passat supera clarament en volum la de l’exercici anterior, quan hi va haver 108 casos, encara que se situa molt per sota de l’aflorada en qualsevol dels del trienni previ: 293 el 2023, 543 el 2022 i 309 el 2021, segons indiquen les dades de l’Informe Anual d’Activitat de l’organisme de supervisió laboral.

En aquests cinc exercicis la Inspecció va detectar 1.276 treballadors en situació d’explotació a Lleida, un volum que supera l’acumulat en els tres lustres anteriors, del 2005 al 2020, ambdós inclosos.

Aquesta és una de les dades que il·lustren com ha crescut a Lleida l’explotació de treballadors estrangers coincidint amb la intensificació de l’onada migratòria després de la pandèmia. Una altra és que entre el 2008 i el 2021 només en una ocasió, el 2016 amb 161, havien aflorat més de cent casos en un any. Les dades no diferencien els sectors en els quals treballaven.

Sols 185 migrants van aconseguir ‘papers’ per arrelament el 2025 a Ponent

Tan sols 185 ciutadans d’origen estranger amb residència estable a la demarcació van obtenir l’any passat els papers de residència i de treball per arrelament, segons va explicar la delegada del Govern de la Generalitat, Núria Gil, en una recent jornada amb administracions i agents socials per preparar l’imminent procés de regularització.

De fet, les estimacions de què disposa la Generalitat indiquen que a Lleida es podran beneficiar d’aquest procés extraordinari entorn de 7.500 ciutadans nascuts en altres estats. El volum d’eventuals beneficiaris coincideix amb la bossa de treballadors estrangers que s’ocupen en l’economia submergida a Lleida, que ve a ser un 16% del total de la mà d’obra forana o un afegit del 20% a la que s’ocupa de manera regular. 

L’esborrany del decret que ha d’establir les condicions de la regularització preveia que aquesta es desenvolupés entre l’1 d’abril i el 30 de juny i establia com a eventuals beneficiaris, a falta de complir altres requisits com disposar d’un domicili estable o no comptar amb antecedents penals, els sol·licitants d’asil i els ciutadans d’origen estranger i que residissin a l’Estat abans del 31 de juliol de l’any passat.

La presentació de la sol·licitud donarà dret a un document provisional que habilitarà per treballar. Precisament, el sindicat CSIF va reclamar ahir a la Delegació del Govern a Catalunya que garanteixi la participació prioritària del personal de les Oficines d’Estrangeria en el procés de regularització, denunciant falta d’informació, transparència i planificació, així com l’exclusió del personal de Lleida, Girona i Tarragona de la primera fase del procés. En canvi, destaca que es recorre a professionals d’altres serveis o d’entitats com Correus i Tragsa oferint-los el pagament d’hores extra.