El canvi climàtic, marcat per onades de calor com les viscudes aquest estiu, les sequeres o les inundacions, té un cost cada vegada més elevat i és urgent la presa de mesures per aturar-ho. Així ho posa de manifest un estudi elaborat per Sehrish Usman (Universitat de Mannheim, Alemanya) i dos autors del Banc Central Europeu sobre la factura climàtica.

En el cas de Catalunya, els autors estimen que les onades de calor suposaran unes pèrdues de valor afegit brut (VAB) de mil milions d’euros el 2025 i de sis mil milions el 2029.

Aquestes són xifres molt importants, si es té en compte que equivalen al 0,3 i al 2,2 per cent del VAB del 2024. Un de cada cinc euros d’aquesta factura climàtica correspon a les comarques de Lleida. Les onades de calor suposaran unes pèrdues de VAB de 207 milions d’euros a curt termini, aquest any 2025, mentre que els experts estimen que la xifra es dispararà fins als 1.231 milions d’euros a mitjà termini, el 2029.

Aquestes noves estimacions del cost de la inacció davant del canvi climàtic arriben en un moment crucial, expliquen els autors, ja que els ministres de medi ambient de la Unió Europea debatran l’objectiu climàtic de la UE per al 2040 el dijous 18 de setembre.

Així mateix, adverteixen, a més, que les seues “estimacions són probablement conservadores”, ja que no inclouen altres perills com els incendis forestals, que han estat molt importants durant els mesos de juliol i agost i que han colpejat la Segarra i la Noguera.

Calculen el cost macroeconòmic per a Europa de les onades de calor, les sequeres i les inundacions al juny, al juliol i a l’agost en 43.000 milions a curt termini i en 126.000 milions a mitjà termini. No obstant, aquests càlculs són substancialment superiors als 31.000 milions en pèrdues econòmiques directes de tots els desastres naturals a Europa durant tot l’any 2024 (segons dades de reasseguradores).

A escala estatal, Espanya és un dels països més afectats (juntament amb França i Itàlia), amb pèrdues estimades de 12.000 milions d’euros aquest any i de 34.000 milions el 2029. En el cas espanyol l’impacte és superior al calculat per a Catalunya, ja que assoleix el 0,8% i el 2,4% del VAB, respectivament. De fet, Espanya registra la pèrdua de VAB més gran entre tots els països de la UE analitzats, tant a curt com a mitjà termini.