Societat
L’ACA reparteix 760.000 € en ajuts per adequar gairebé 24 km de rius i barrancs
20/07/2026
Un terç de les actuacions se centren en barrancs, torrents i rieres, la perillositat dels quals està creixent amb el canvi climàtic
Un total de 31 ajuntaments de la demarcació de Lleida rebran ajuts de l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua) per valor de 760.042 euros per finançar actuacions d’estassada, neteja i retirada de vegetació en trams urbans de rius i barrancs que sumen 23,88 km amb l’objectiu de reduir el risc de desbordaments i inundacions en aquestes àrees.
La línia d’ajuts, que en aquesta convocatòria ha inclòs 384 actuacions per valor de nou milions d’euros a tot Catalunya, té per objectiu finançar intervencions en zones urbanes per a “la reducció dels riscos d’inundació a partir d’actuacions que consisteixen en la retirada de vegetació invasora i en la redistribució de graves i sediments que puguin suposar un obstacle per al pas de l’aigua”, va assenyalar l’ACA.
Dos terços d’aquestes intervencions (261 per 5,5 milions d’euros) seran directament executades per l’ACA, mentre que la resta (123 de valorades en 3,3 milions) seran executats pels ajuntaments amb un finançament del 100% per part de l’organisme. “Aquest plantejament descentralitza la gestió i dona als municipis la capacitat d’actuar ràpidament en els trams que ho necessiten”, va indicar la consellera de Territori, Sílvia Paneque.
També va anotar que aquesta fórmula “evita demores administratives i reforça la seguretat davant de possibles episodis d’inundacions”. Tres dels ajuts concedits a ajuntaments de Lleida superen els 60.000 euros. Les, a Aran, rebrà una partida de 79.453 € per actuar sobre un tram de 750 metres de la Garona. La Torre de Capdella en té assignada una altra de 63.593 € per intervenir en un altre de 160 metres del Flamisell.
I finalment, Torrefarrera accedirà a una partida més de 60.980 euros per desenvolupar una actuació en una àrea de 422 metres a l’àrea de Salats, on queden exposades al risc de desbordament diverses explotacions agràries i la urbanització que pren el nom de l’àrea, que està situada al nord-oest del nucli urbà i al costat de l’autovia A-14.
No obstant, Camarasa rebrà una aportació més alta, de 99.620 € a l’haver resultat destinatària de tres ajuts per a d’altres tantes intervencions en trams del Segre que sumen 2,27 quilòmetres. Bossòst en suma 45.476 amb dos aportacions destinades a millorar el curs de 844 metres de la Garona i 251 del torrent de Mas Moreu.
El curs amb més intervencions és la Noguera Pallaresa, que serà objecte de neteges a Llavorsí, Esterri d’Àneu, Rialp i Sort, seguit del Segre amb les tres de Camarasa.
Els trams en els quals estan previstes les intervencions superen un quilòmetre de longitud en sis dels casos: Vielha, on l’ACA destina 43.624 euros a actuar sobre 2,95 quilòmetres de la Garona; Agramunt (19.350 €), on l’objectiu es concentra en 1,6 km del Sió; Tàrrega (50.399 €), que preveu intervenir en 1,45 km de l’Ondara; Esterri d’Àneu (9.017), que ha projectat condicionar 1,32 km de la Pallaresa; Artesa de Segre (24.833 €), que millorarà 1,2 quilòmetres del riu Senill, i Vallbona de les Monges (17.193), que preveu desbrossar una mica més d’un quilòmetre de la riera del Maldanell.
El risc dels torrents
Un terç de les actuacions (14 de 41) estan previstes en rieres, barrancs i torrents, cursos de poca longitud i normalment de règim torrencial amb una perillositat quen està augmentant de manera considerable com a conseqüència del canvi climàtic.
Es tracta dels barrancs de Burg a Farrera, de Casós a Vilaller, de les Masies a Coll de Nargó, de Montardit a Sort, de Suix al Pont de Suert, de la Perxa a Àger, d’Escalarre a la Guingueta d’Àneu i del Pedró a Àger, als quals se sumen els torrents de la Basseta a Ribera d’Ondara, de la Morera a les Valls de Valira, de la Pasterola a Biosca i de Mas Moreu a Bossòst en una llista que completa la riera de Llanera de Torà juntament amb la de Maldanel.
La major intensitat de les pluges genera amb més freqüència avingudes en aquest tipus de cursos, que queden secs durant la major part de l’any. Això afavoreix la proliferació de la vegetació, que al frenar la circulació de l’aigua en aquests episodis augmenta la probabilitat que es produeixin desbordaments.
Els municipis tindran cinc anys per actualitzar plans
El projecte de decret de gestió de zones inundables que acaba de treure a consulta pública el Miteco (ministeri per a la Transició Ecològica), dona un màxim de cinc anys als municipis de menys de 10.000 habitants “amb àrees de risc potencial significatiu d’inundació en els nuclis urbans” per “disposar del programa municipal d’adaptació al risc d’inundació” aprovat pel ple municipal.
La norma contempla un termini de quatre anys per als ajuntaments d’entre 10.000 i 50.000 habitants, que a Lleida són els de Tàrrega, Balaguer, Mollerussa, la Seu d’Urgell i Alcarràs, i redueix a tres el termini per a la capital, que és l’únic que supera els 50.000.
Paral·lelament, el projecte de decret, el termini d’aprovació del qual serà més que ajustat per a aquesta legislatura tret que el Govern espanyo li doni prioritat, planteja ordenar a les confederacions hidrogràfiques que elaborin “mapes de perillositat per inundació”, s’entén que actualitzats, amb tres nivells de risc: alt, per als desbordaments amb un període de retorn major o igual a 10 anys; mitjà, quan la probabilitat sigui més gran o igual a 100 anys, i baix, per a l’“escenari d’esdeveniments extrems”, que són els de període de retorn de cinc segles.
Paral·lelament, els organismes de conca hauran d’elaborar “un informe de seguiment de la implantació del pla de gestió del risc d’inundació amb la informació que sigui subministrada per les diferents administracions competents” i que centralitzarà el Miteco, el ministeri per a la Transició Ecològica.
La línia d’ajuts, que en aquesta convocatòria ha inclòs 384 actuacions per valor de nou milions d’euros a tot Catalunya, té per objectiu finançar intervencions en zones urbanes per a “la reducció dels riscos d’inundació a partir d’actuacions que consisteixen en la retirada de vegetació invasora i en la redistribució de graves i sediments que puguin suposar un obstacle per al pas de l’aigua”, va assenyalar l’ACA.
Dos terços d’aquestes intervencions (261 per 5,5 milions d’euros) seran directament executades per l’ACA, mentre que la resta (123 de valorades en 3,3 milions) seran executats pels ajuntaments amb un finançament del 100% per part de l’organisme. “Aquest plantejament descentralitza la gestió i dona als municipis la capacitat d’actuar ràpidament en els trams que ho necessiten”, va indicar la consellera de Territori, Sílvia Paneque.
També va anotar que aquesta fórmula “evita demores administratives i reforça la seguretat davant de possibles episodis d’inundacions”. Tres dels ajuts concedits a ajuntaments de Lleida superen els 60.000 euros. Les, a Aran, rebrà una partida de 79.453 € per actuar sobre un tram de 750 metres de la Garona. La Torre de Capdella en té assignada una altra de 63.593 € per intervenir en un altre de 160 metres del Flamisell.
I finalment, Torrefarrera accedirà a una partida més de 60.980 euros per desenvolupar una actuació en una àrea de 422 metres a l’àrea de Salats, on queden exposades al risc de desbordament diverses explotacions agràries i la urbanització que pren el nom de l’àrea, que està situada al nord-oest del nucli urbà i al costat de l’autovia A-14.
No obstant, Camarasa rebrà una aportació més alta, de 99.620 € a l’haver resultat destinatària de tres ajuts per a d’altres tantes intervencions en trams del Segre que sumen 2,27 quilòmetres. Bossòst en suma 45.476 amb dos aportacions destinades a millorar el curs de 844 metres de la Garona i 251 del torrent de Mas Moreu.
El curs amb més intervencions és la Noguera Pallaresa, que serà objecte de neteges a Llavorsí, Esterri d’Àneu, Rialp i Sort, seguit del Segre amb les tres de Camarasa.
Els trams en els quals estan previstes les intervencions superen un quilòmetre de longitud en sis dels casos: Vielha, on l’ACA destina 43.624 euros a actuar sobre 2,95 quilòmetres de la Garona; Agramunt (19.350 €), on l’objectiu es concentra en 1,6 km del Sió; Tàrrega (50.399 €), que preveu intervenir en 1,45 km de l’Ondara; Esterri d’Àneu (9.017), que ha projectat condicionar 1,32 km de la Pallaresa; Artesa de Segre (24.833 €), que millorarà 1,2 quilòmetres del riu Senill, i Vallbona de les Monges (17.193), que preveu desbrossar una mica més d’un quilòmetre de la riera del Maldanell.
El risc dels torrents
Un terç de les actuacions (14 de 41) estan previstes en rieres, barrancs i torrents, cursos de poca longitud i normalment de règim torrencial amb una perillositat quen està augmentant de manera considerable com a conseqüència del canvi climàtic.
Es tracta dels barrancs de Burg a Farrera, de Casós a Vilaller, de les Masies a Coll de Nargó, de Montardit a Sort, de Suix al Pont de Suert, de la Perxa a Àger, d’Escalarre a la Guingueta d’Àneu i del Pedró a Àger, als quals se sumen els torrents de la Basseta a Ribera d’Ondara, de la Morera a les Valls de Valira, de la Pasterola a Biosca i de Mas Moreu a Bossòst en una llista que completa la riera de Llanera de Torà juntament amb la de Maldanel.
La major intensitat de les pluges genera amb més freqüència avingudes en aquest tipus de cursos, que queden secs durant la major part de l’any. Això afavoreix la proliferació de la vegetació, que al frenar la circulació de l’aigua en aquests episodis augmenta la probabilitat que es produeixin desbordaments.
Els municipis tindran cinc anys per actualitzar plans
El projecte de decret de gestió de zones inundables que acaba de treure a consulta pública el Miteco (ministeri per a la Transició Ecològica), dona un màxim de cinc anys als municipis de menys de 10.000 habitants “amb àrees de risc potencial significatiu d’inundació en els nuclis urbans” per “disposar del programa municipal d’adaptació al risc d’inundació” aprovat pel ple municipal.
La norma contempla un termini de quatre anys per als ajuntaments d’entre 10.000 i 50.000 habitants, que a Lleida són els de Tàrrega, Balaguer, Mollerussa, la Seu d’Urgell i Alcarràs, i redueix a tres el termini per a la capital, que és l’únic que supera els 50.000.
Paral·lelament, el projecte de decret, el termini d’aprovació del qual serà més que ajustat per a aquesta legislatura tret que el Govern espanyo li doni prioritat, planteja ordenar a les confederacions hidrogràfiques que elaborin “mapes de perillositat per inundació”, s’entén que actualitzats, amb tres nivells de risc: alt, per als desbordaments amb un període de retorn major o igual a 10 anys; mitjà, quan la probabilitat sigui més gran o igual a 100 anys, i baix, per a l’“escenari d’esdeveniments extrems”, que són els de període de retorn de cinc segles.
Paral·lelament, els organismes de conca hauran d’elaborar “un informe de seguiment de la implantació del pla de gestió del risc d’inundació amb la informació que sigui subministrada per les diferents administracions competents” i que centralitzarà el Miteco, el ministeri per a la Transició Ecològica.
Judit Montoy