Un informe de la Sindicatura de Comptes adverteix que només el 4% dels ajuntaments de municipis de menys de 1.000 habitants de Lleida, 7 en total, tenen un secretari municipal que és funcionari d’habilitació nacional i titular de la plaça. Recomana igualar i regular els sous i que diputacions i consells aportin més ajuts.

Lleida té 164 municipis (un 71% dels 231 que hi ha en total) amb menys de 1.000 habitants i només set dels seus ajuntaments compten amb un funcionari d’habilitació nacional (FHN) com a secretari interventor amb la plaça en propietat.

En la resta de casos, les places estan vacants, és a dir, no ocupades de forma definitiva sinó interina o accidental, cosa que succeeix en uns 90 ajuntaments, mentre que en 66 més els consistoris estan exempts de contractar aquest tipus de professional per la seua mida i reben serveis de secretaris compartits o SATS dels consells i Diputació.

Un informe de la Sindicatura de Comptes publicat aquesta setmana adverteix de la mala cobertura de les places de secretari rural. El document, de 86 pàgines, assenyala que els nomenaments accidentals o interins “haurien de ser una cosa residual” i que, tanmateix, es detecten a la pràctica totalitat dels casos, de manera que només un 4% dels municipis de Lleida disposen d’un funcionari que ocupa la plaça amb caràcter definitiu. A Tarragona, on el dèficit de secretaris rurals també és evident, la xifra baixa fins al 2%.

Per aquest motiu, la Sindicatura de Comptes recomana entre altres aspectes regular i “homogeneïtzar els sous dels llocs de secretaria intervenció en funció de la categoria de la Secretaria”, a banda de demanar a les corporacions supramunicipals (diputacions i consells) que donin ajuts als ajuntaments que no puguin assumir aquestes quantitats.

Els secretaris tenen un mateix salari base de 16.000 euros bruts a l’any. La disparitat de sous s’explica pel complement específic, que decideixen lliurement.

La Sindicatura aconsella també revisar els criteris per declarar eximit un ajuntament, que actualment són tenir menys de 500 habitants i un pressupost inferior als 200.000 euros.

L’informe remarca que tan sols un 3% dels municipis catalans declarats exempts per la direcció general d’Administració Local o el Govern compleixen les dos característiques. L’informe analitza les dades del 2022 i les corporacions han pogut al·legar.

El seu treball és necessari per tramitar qüestions del calat de la celebració de plens, el pagament de nòmines o la convocatòria de concursos públics, de manera que qualsevol baixa fa tremolar l’activitat municipal.

El col·legi avisa que 35 llocs estan coberts de forma irregular

El col·legi de Secretaris, Interventors i Tresorers a Lleida va enviar fa uns mesos una carta a la direcció general d’Administració Local avisant que les mateixes dades de la Generalitat assenyalen que 35 llocs a la demarcació estan vacants i les funcions reservades estan cobertes de forma irregular. La missiva alerta en aquest punt que un nomenament irregular pot derivar en l’anul·lació de nombrosos actes firmats pel secretari ja que vicia aquesta validació. Això podria comportar, assenyala, la pèrdua de subvencions si no estan correctament tramitades. El col·legi va demanar a la direcció d’Administració Local acabar amb aquestes irregularitats.

Fins a 56 secretaris rurals compartits i quatre nous tècnics

Els 66 ajuntaments de Lleida exempts de contractar un funcionari com a secretari interventor se serveixen majoritàriament dels professionals del Servei d’Assistència Tècnica (SAT) que la Diputació subvenciona i gestionen els consells. El dèficit de secretaris afecta també aquest servei i la corporació ha previst per a aquest 2026 la creació de quatre noves places de tècnics superiors del servei d’assistència municipal (SAM) per donar un millor suport als consistoris petits. Quant als SAT, n’hi ha 56 per a les comarques del Pirineu i el pla però no totes les places estan sempre cobertes i hi ha molta mobilitat, la qual cosa castiga la gestió diària dels consistoris.