La falta de cases manté viu a Lleida el procés d’abandó rural

13/03/2026

Un estudi situa l’escassetat d’habitatge “accessible i en bon estat” com una trava per revertir-ho | Els pisos turístics generen rendes però encareixen el sostre

“Es posa de manifest un clara fractura territorial entre les àrees urbanes i periurbanes, en creixement, i les zones rurals, que continuen experimentant despoblació”, conclou l’estudi Dinàmiques demogràfiques i problemes d’habitatge en els processos de repoblament rural, el cinquè treball de la sèrie Ruralitats que coordina la Càtedra d’Estudis Socioeconòmics i Despoblació del Territori Rural de la UdL.

L’anàlisi de dades demogràfiques d’aquest segle, una vegada conclòs l’èxode rural de la segona meitat de l’anterior i a pesar de la injecció general d’habitants que generen els fluxos migratoris internacionals, dibuixa un mapa de Lleida en el qual amb prou feines el corredor de l’A-2, les capitals comarcals i alguns dels seus municipis limítrofs presenten saldos positius, mentre que la Noguera, la Segarra, l’Urgell i les Garrigues dibuixen al seu torn una orla de despoblació.

Aquesta evolució, en la qual “la capacitat d’atreure població nascuda a l’estranger és la que defineix el dinamisme demogràfic” de cada municipi, respon al pla a factors com l’abandó de l’agricultura, que enfronta una nova fase de concentració de la propietat, mentre al Pirineu el turisme suposa un fre, encara que amb matisos, per a la despoblació.

Ambdós vectors es combinen amb la disponibilitat d’habitatge: “El creixement demogràfic actua com a motor principal de l’activitat residencial” en unes zones, mentre que en d’altres es manifesta la “forta correlació negativa entre el creixement demogràfic i l’envelliment del parc habitacional”, el deteriorament del qual desincentiva l’assentament de nous pobladors.

En aquest escenari, els pisos turístics, concentrats en el Pirineu, són “un fenomen ambivalent” que com a motor econòmic contribueix “a revitalitzar zones rurals i de muntanya” mentre estira a l’alça els preus i desincentiva l’assentament de nous pobladors.

Paral·lelament, la concentració de l’habitatge protegit en municipis en creixement “perpetua una recentralització de la població”. I simultàniament, sorgeix la “paradoxa central”: “les famílies se n’han anat dels pobles i han deixat un gran nombre d’habitatges buits”, però la població que hi vol anar, “atreta pel teletreball o la immigració laboral, topa amb una falta d’oferta accessible i en bon estat”.

“Aportem rigor acadèmic i intenció de provocar”

“El llibre aporta rigor acadèmic i també té una intenció de provocació quan planteja solucions”, va dir ahir Joan Ganau, geògraf de la UdL, en la presentació de Dinàmiques demogràfiques i problemes d’habitatge en els processos de repoblament rural, cinquè volum de la sèrie Ruralitats que edita la càtedra de Despoblació de la UdL amb l’apoto de la diputació de Lleida.

Ganau ha coordinat el treball amb Josep Ramon Mòdol, Montse Guerrero i Joel Prieto. “Són necessàries polítiques integrades i coordinades”, va plantejar, ja que “el problema és un i les solucions, moltes”. “No hi ha habitatge accessible per a qui vol instal·lar-se en pobles”, va anotar en aquest sentit Mòdol, que va destacar que “la construcció s’ha desacoblat de les necessitats de la població”.

Infolleida