La població migrant continua sent clau per mantenir les taxes de natalitat a Lleida. Segons les dades publicades per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), més del 40% dels nadons nascuts a Lleida durant el 2024 tenien almenys un dels progenitors d'origen estranger. Aquesta xifra no inclou els casos de pare estranger i mare local, ni tampoc contempla les persones ja nacionalitzades, fet que situaria el percentatge real encara més amunt.
"Les dades són molt clares. A Lleida la població local, en la qual s'inclou els migrants de segona generació, té una natalitat molt baixa, molt més baixa del que s'havia previst, i que només repunta amb l'arribada de nous migrants", explica Joan Ganau, professor de Geografia de la UdL. Les estadístiques de l'Idescat mostren que la mare de dos de cada cinc nadons nascuts a la demarcació l'any passat (1.271 de 3.175) era estrangera, un indicador que arriba al 40%. Si s'hi afegeixen els infants nascuts de parelles mixtes amb pare estranger i mare local, aquest percentatge "se situa fàcilment per sobre del 5%", segons apunta el geògraf.
Per comarques, la Segarra presenta la taxa més alta de nadons amb mare estrangera, arribant al 56% (89 de 157 l'any 2024). La segueixen el Pla d'Urgell amb un 48% (143 de 297), la Noguera amb un 43% (109 de 253) i el Segrià amb un 41% (648 de 1.579). A l'altre extrem trobem el Pallars Sobirà, on només el 12,5% dels nadons (6 de 48) tenen mare estrangera, i l'Alta Ribagorça amb un 21,4% (3 de 14).
El mestissatge a la societat lleidatana
El fenomen de la natalitat no és l'únic indicador del procés de mestissatge que s'està produint de forma natural a la societat lleidatana. Les dades sobre la composició de les llars, tot i que són del 2020, mostraven que 15.700 llars d'un total de 175.500 estaven formades íntegrament per persones de nacionalitats estrangeres (aproximadament un 9%), mentre que 22.900 llars tenien almenys un membre amb nacionalitat diferent de l'espanyola (més del 13%). En conjunt, entre la quarta i la cinquena part de les llars lleidatanes tenien presència de persones d'origen estranger.
Cal destacar que aquestes estimacions es basen en la nacionalitat dels progenitors i no en el país de naixement, una distinció important que a Lleida genera una diferència del 14,2% a causa dels processos de nacionalització: hi ha 104.909 persones nascudes a l'estranger, però només 91.815 amb nacionalitat estrangera.
Més de 20.000 infants exclosos del nou permís parental
En un altre ordre de coses, organitzacions familiars i entitats d'infància han valorat positivament l'ampliació de mesures per afavorir la conciliació familiar, però consideren insuficient que només dues setmanes del permís parental siguin remunerades, d'un total de vuit setmanes que es poden gaudir de manera flexible fins que l'infant compleixi 8 anys. A més, critiquen que aquest nou permís parental només s'apliqui als infants nascuts a partir del 2 d'agost de 2024, deixant fora els progenitors amb fills menors de 8 anys nascuts abans d'aquesta data. Això afecta més de 20.000 nens i nenes lleidatans: els 19.945 nascuts entre 2018 i 2023, i part dels 3.175 nascuts el 2024 abans d'agost.
El Consell de Ministres va aprovar l'any passat un decret que amplia en dues setmanes el permís retribuït per a la cura d'infants de fins a 8 anys, i afegeix una setmana més al permís per naixement, que arriba a les 17 setmanes. Així, s'amplien a 19 les setmanes retribuïdes per atendre els fills petits. El Govern espanyol afirma que amb aquesta mesura compleix amb la directiva europea de conciliació i tanca l'expedient sancionador que afectava Espanya. Els progenitors de famílies monoparentals disposen de 32 setmanes de permís.
Taxes de reposició demogràfica insostenibles
Les taxes de reposició demogràfica de Lleida es troben actualment per sota dels nivells sostenibles. El nombre de fills per dona se situa en 1,08, molt lluny del 2,1 recomanat per mantenir estable la població. A més, la diferència entre naixements i defuncions presenta una bretxa significativa: 3.109 infantaments per 4.222 defuncions durant el 2024. Altres indicadors preocupants són el descens de la taxa de natalitat, que ha passat de superar els 10 naixements per cada mil habitants a principis de segle a no arribar als 7 actualment, i el retard de dos anys en l'edat mitjana per tenir el primer fill.
"L'arribada de migrants no només contribueix a augmentar la població, sinó que també tira a l'alça de la natalitat", explica Joan Ganau. Aquesta millora dels indicadors s'explica perquè "venen dones joves, tenen una mitjana de fills més alta que la població local i els tenen a una edat més primerenca". No obstant això, aquest patró no es repeteix amb la segona generació de migrants, els nascuts al país d'acollida de progenitors d'origen estranger, que "tendeixen a assimilar i a adoptar els patrons de natalitat de les europees", un fenomen que s'ha repetit en totes les onades migratòries de l'últim segle.
