Puc dir amb convicció que la nostra especialitat continua sent una de les més completes, humanes i necessàries dins del sistema sanitari. La nostra medicina familiar no només tracta malalties, sinó que el que fem és acompanyar persones, famílies i comunitats al llarg de tota la seua vida. L’Atenció Primària és la porta d’entrada al sistema sanitari i el lloc on es resolen la majoria dels problemes de salut de la població.

És atractiva per als residents?

A l’hora d’atreure nous professionals, hem de ser honestos amb la realitat que vivim i actualment suportem una gran càrrega assistencial, amb agendes molt exigents i un volum elevat de pacients que veiem cada dia.

Moltes vegades ens trobem que hem d’atendre pacients amb molta complexitat i això genera una pressió i ens dificulta poder dedicar el temps que seria necessari per a cada un. Malgrat tot, els metges de família som l’eix que sosté bona part del sistema sanitari.

Què opina que Infermeria tingui cada vegada més funcions?

Estic molt d’acord a reforçar les seues competències perquè Infermeria desenvolupa una tasca imprescindible i fonamental en àmbits com el seguiment de pacients crònics, l’educació sanitària, la prevenció o les cures. El treball conjunt entre Infermeria i Medicina no resta funcions sinó que multiplica la qualitat assistencial. El futur de l’Atenció Primària passa necessàriament per aquest equip multidisciplinari i coordinat.

Aquesta coordinació també es dona pel que fa als especialistes?

S’hauria de millorar en aquest aspecte. Moltes vegades des de l’Atenció Primària fem el seguiment de pacients molt complexos que necessitarien una comunicació més àgil, directa i bidireccional amb l’hospital respecte a derivacions o proves diagnòstiques. Ens ve el pacient reclamant que no li han trucat, i s’enfaden amb nosaltres, però no podem fer més que posar la prova com a preferent o reclamar-la. Això també ens genera més pressió.

Hi ha molta burocràcia?

Sí, hem de fer molts informes de diferents àmbits, com si una persona sol·licita un certificat de discapacitat o les baixes laborals, per exemple.

També fem molta consulta telemàtica, virtual i per telèfon, que funciona si es fa de manera àgil, però si no, ens sobrecarrega.

Què s’hauria de fer per atreure més professionals?

Malgrat les dificultats, crec profundament en aquesta professió i que és una especialitat pròxima, resolutiva i amb un gran valor social. Però es necessita invertir-hi, prestigiar-la i oferir unes condicions que permetin als residents no veure-la només com una sortida professional, sinó també com una vocació de futur.

Costa que els residents es quedin?

Aquest any ja n’hem tingut alguns que s’han quedat, encara que costa més en l’àmbit rural, on hi ha dificultats afegides com menys recursos o població més envellida. Cal fer que l’especialitat sigui més atractiva, malgrat que ja s’estan fent coses.

És habitual que un pacient vagi a la consulta per a qualsevol cosa?

És que la nostra porta sempre està oberta. Això té la part bonica que ets la persona de confiança d’aquest pacient. El segueixes amb els anys, coneixes la família i les seues condicions. Fins i tot et pot venir un adolescent que passa des de Pediatria i també coneixes els seus pares o els seus avis. És bonic veure aquesta evolució i també ens donen les gràcies, sí que ho fan.