L’espiral alcista que ve marcant els preus de l’habitatge els últims anys ha fet que al voltant de la tercera part dels pisos i cases disponibles per llogar a la demarcació de Lleida s’ofereixin per rendes superiors al salari mínim interprofessional i que resulti pràcticament impossible allotjar-se per menys de 500 euros.

Els preus mensuals de sortida de la tercera part dels pisos disponibles al mercat del lloguer de Lleida se situen per sobre de l’SMI, fixat per a aquest any en 14 pagues mensuals de 1.184 euros bruts. Del total dels anuncis de lloguer que publiquen Idealista i Fotocasa per a la demarcació, 135 (32,7%) superen els 1.200 euros mensuals. No hi ha res per menys de 350 euros, tret de per a estudiants, i les possibilitats d’allotjar-se per menys de 500 no arriben a la dotzena.

En la confluència entre les dues està emergint una tercera realitat que apunta a una avaria socioeconòmica, ja que aquesta realitat habitacional es dona en un lloc on el salari mitjà és de 1.605 euros bruts. Les dades de la conselleria de Territori de la Generalitat certifiquen que els preus del lloguer es troben a Lleida als nivells més alts dels últims vint anys, superant els de l’anterior bombolla immobiliària.

Les mitjanes dels contractes registrats se situen en 494 euros mensuals per al conjunt de la demarcació de Lleida, i van de 545 al Pirineu fins a 774 a Aran, clarament per sobre del 30% de la renda en què es recomana topar la despesa en habitatge.

El creixement demogràfic ha situat el lloguer com un negoci atractiu. Segons les dades de l’Agència Tributària, el nombre de propietaris que declara aquesta activitat ha passat de 20.336 a 31.399, amb un augment de més del 50 per cent.

El maó genera més de la meitat de les rendes del capital a Lleida, on el lloguer d’immobles suposa el 57,2% de la renda generada pels diferents tipus de capital. El president de la Generalitat, Salvador Illa, va anunciar que el Govern està dissenyant mesures per prohibir les compres d’habitatge amb finalitats especulatives.

Els altres 68 milions de rendes de capital procedeixen de rendiments d’inversions tipus dividend, i de productes com els terminis fixos i els fons d’inversió bancaris. Les rendes del capital en el seu conjunt suposen més de la novena part de la renda a zones com Ciutat Jardí.