L’Informe Ericc, la principal prospecció realitzada a l’Estat sobre l’impacte del canvi climàtic en les infraestructures, adverteix de l’elevada vulnerabilitat de la xarxa viària lleidatana davant dels esdeveniments meteorològics extrems. L’autovia A-2 i l’autopista AP-2 es troben entre les rutes exposades a una “afectació important”.

Els freqüents despreniments de roques sobre les carreteres quan es produeixen pluges d’una certa intensitat i les reiterades i creixents esquerdes del ferm com a conseqüència de l’exposició a temperatures extremes, tant pel que fa a calor com quant a fred, comencen a tenir aspecte d’avançament del que li cau al damunt a la xarxa viària de Lleida com a conseqüència de la major freqüència dels esdeveniments meteorològics extrems a causa del canvi climàtic.

En aquesta direcció apunta l’Informe Ericc (Avaluació de Riscos i Impactes derivats del Canvi Climàtic a Espanya, per les sigles en espanyol), elaborat per un plafó d’experts per al Miteco (ministeri per a la Transició Ecològica) i que avalua l’exposició de les infraestructures a aquests esdeveniments meteorològics.

El document inclou entre “les seccions de carreteres amb més afectació prevista en els propers 30 anys” les “properes a les ciutats de Còrdova, Granada, Lleida, Osca, Oviedo, Lleó i Alacant”, tal com anaven advertint els estudis previs del Cedex (Centre d’Estudis i Experimentació d’obres públiques).

L’informe adverteix que “aquest risc pot afectar de manera diferencial diferents trams de vies” i situa entre “les de criticitat mitjana a alta” les d’alta capacitat (autovies i autopistes) pròximes a Madrid, Santander, Oviedo, Barcelona, València, Múrcia, Alacant, Sevilla i Màlaga, als quals se sumen “les seccions radials” i “altres corredors”.

L’estudi del Cedex preveu que aquests esdeveniments meteorològics extrems generin una “afectació important a la circulació i/o la infraestructura” en els trams lleidatans de l’A-2 i de l’AP-2. Aquest document atribueix una “criticitat mitjana-alta” per la seua exposició al canvi climàtic a l’autovia, a l’N-230 i a l’N-260 al seu pas pel Pallars i l’Alta Ribagorça. Assigna una vulnerabilitat “mitjana” al tram occidental d’aquesta última via i una altra de “mitjana-baixa” a l’AP-2.

El Cedex situa en el “segon nivell de preferència” per al manteniment i l’adequació de la infraestructura, pràcticament només al darrere del tram inicial de les vies radials que parteixen de Madrid, tant a l’autovia A-2 com al corredor de l’N-230 i l’A-14.

L’extens document, de més de 1.500 pàgines, adverteix del risc que es produeixin “danys a les infraestructures de la xarxa de carreteres a causa d’esdeveniments extrems” com pluges torrencials, onades de calor i avingudes de rius i barrancs, és a dir, a “la possibilitat que fenòmens climàtics severs causin deteriorament o destrucció de la integritat física de carreteres, ponts i túnels”.

L’informe també adverteix del risc que hi ha d’aïllament de nuclis de muntanya pels “talls a les vies de comunicació” per “fenòmens climàtics extrems com per exemple inundacions, nevades o esllavissaments de terra”.

El desmesurat augment del trànsit afegeix un factor de desgast

La xarxa viària de Lleida té un factor afegit de desgast en l’exponencial increment de la circulació, especialment la de vehicles pesants, que s’ha donat en els últims anys com a conseqüència de l’augment de l’activitat econòmica, tant a escala local amb el creixement del complex agroalimentari com a escala estatal, ja que el territori el creuen diversos corredors clau com el que enllaça Madrid amb Barcelona o els de França i Andorra.

Segons els mapes del ministeri de Transports, el trànsit entre Lleida i Cervera ha passat dels 14.000 vehicles del 1990 als 35.780 actuals, mentre el corredor de l’N-230 ha passat a la seua zona de més intensitat de 3.910 a 11.099 durant aquell període.