El Canal d’Aragó i Catalunya aplica des de la mitjanit passada una retallada en el prorrateig de l’aigua que distribueix per regar davant el descens de les reserves. A partir d’ara, els regants disposaran de 0,42 litres per segon i hectàrea. Això suposa 36,2 m3 per hectàrea i dia, el consum de mitja hora de reg d’aspersió en aquesta superfície.

La comunitat general del Canal d’Aragó i Catalunya ha aplicat una retallada en el prorrateig de l’aigua per als seus regants i ha situat el subministrament en 0,42 litres per segon i hectàrea per a cada presa a partir de la mitjanit passada, segons estableix una circular distribuïda dimarts.

El subministrament es redueix així en gairebé una sisena part en relació amb el prorrateig de 0,5 l/s/ha amb el qual va iniciar la campanya al març i en un 8,7% davant del de 0,46 vigent des del 13 de juliol. Aquesta dotació màxima és d’aplicació a tota l’àrea regable del sistema, que des de fa unes setmanes es gestiona en règim de “zones separades”; és a dir, que l’alta es proveeix de Barasona, en aquest cas amb el suport de Sant Salvador per a les 20.000 ha de la meitat sud del canal de Saidí, i la baixa rep exclusivament cabals procedents de Santa Anna.

El primer d’aquests embassaments s’ubica a l’Éssera i l’últim a la Noguera Ribagorçana, les úniques conques de la zona oriental de l’Ebre en les quals la CHE (Confederació Hidrogràfica de l’Ebre) ha declarat l’existència d’una situació de sequera meteorològica/hidrològica.

La mesura, que comporta un repartiment de 36,28 m3 diaris per hectàrea (el consum d’un reg per aspersió en mitja hora), arriba quan es dona un ràpid descens de les reserves als dos sistemes d’embassaments que proveeixen al canal, que rega 104.000 hectàrees en el Segrià, la Llitera i el Baix Cinca.

Aquesta minva té dos motius fonamentals. Un és l’elevada demanda dels cultius per la combinació de les altes temperatures, la sequedat del terreny i l’absència de pluges, i sense obviar la influència d’un mosaic agrari en el qual les àmplies extensions d’alfals i panís disparen la demanda de recursos el juny i l’agost. L’altre és la reducció de les aportacions dels rius per la falta de precipitacions i el vertiginós desglaç que aquest any han tingut les reserves de neu.

Segons les dades del SAIH (Sistema Automàtic d’Informació Hidrològica) de la CHE, les reserves de Barasona minven a un ritme d’un hm3 diari, les de Sant Salvador a un altre de 0,82 per jornada i les de Santa Anna a tres per dia.

La preocupació se centra en Barasona, que ahir conservava 36,6 hm3 però que, en realitat, són tot just la meitat d’aquesta xifra ja que diversos estudis indiquen que la cinquena part de la capacitat (28 hm3 de 92) l’ocupen els sediments que generen els arrossegaments del riu. Aquest volum ofereix, amb la demanda agrària i l’aportació fluvial d’avui, un marge de tot just tres setmanes per esgotar les reserves.

La forquilla és més gran a Sant Salvador, que conserva 73 hm3, i a la Ribagorçana, els embassaments de la qual van deixar ahir la cota dels 650. Les previsions meteorològiques anuncien pluges de prop de 100 l/m2 en tres dies aquest cap de setmana a la Ribagorçana i a la capçalera de l’Éssera i de més intensitat al seu tram mitjà.