La Generalitat ha oficialitzat recentment la declaració de Cal Macià com a Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) en la categoria de lloc històric. L'habitatge familiar de l'expresident Francesc Macià, situat a Vallmanya (Alcarràs), rep així el màxim nivell de protecció patrimonial, que inclou també la delimitació d'un entorn protegit al voltant de l'immoble. Malgrat aquesta fita, la plataforma Salvem Cal Macià ha expressat la seva preocupació pel moment d'aquesta declaració, considerant que arriba quan les construccions ja presenten un estat de deteriorament molt avançat.

Segons fonts de la plataforma cívica, la Generalitat havia rebutjat inicialment la petició de declarar l'edifici com a BCIN. Va ser només després que el col·lectiu recorregués aquesta decisió i aportés nova documentació que la sol·licitud va ser finalment aprovada en segona instància. Tanmateix, els activistes subratllen que la mera declaració no garanteix la preservació efectiva de l'edifici i reclamen que el Govern català iniciï obres d'urgència de forma subsidiària per evitar el seu ensorrament, davant la "desídia del propietari" per mantenir-lo adequadament.

L'administració catalana ha justificat la importància patrimonial de Cal Macià destacant que es tracta d'un espai on es van prendre decisions polítiques transcendentals per a la història contemporània de Catalunya. Entre aquests fets històrics, la Generalitat menciona el complot de Prats de Molló i la fundació del partit Estat Català. Durant l'època de la Generalitat republicana, l'immoble va funcionar com una segona seu institucional, des d'on Macià va impulsar polítiques pioneres en educació, cultura i justícia social.

El valor històric de l'espai com a memòria

En la seva declaració oficial, el Govern català ha qualificat Cal Macià com "un espai fonamental de memòria del primer president de la Generalitat de l'època moderna". L'edifici no només va ser residència familiar, sinó que va acollir estades oficials de Macià durant el seu mandat presidencial, així com reunions amb polítics, personalitats rellevants i representants de la premsa de l'època. Aquest reconeixement, que arriba el 2025 després d'anys de reivindicacions, planteja ara el repte de la rehabilitació efectiva d'un espai que, segons els experts, forma part essencial del patrimoni històric i polític català del segle XX.