Les agressions al personal sanitari van a més cada any. Només a l’hospital Arnau i als CAP del pla de Lleida se’n van registrar 167 l’any passat, una mitjana de gairebé una cada dos dies. La majoria són verbals, però no per això menors, perquè inclouen amenaces de mort per motius com exigències de baixes mèdiques o d’una atenció immediata.

Sanitaris i responsables del departament de Salut mostren preocupació per l’augment d’agressions que els professionals pateixen per part d’usuaris o acompanyants. La major part són verbals, però no per això menys importants que les físiques, ja que “les amenaces de mort no són esporàdiques”, lamenta la directora del CAP d’Urgències (CUAP) de Prat de la Riba, Sílvia Solís.

“Hi ha persones que irrompen a les consultes quan no és el seu torn i ronden pels passadissos, per la qual cosa hem hagut de tancar amb clau espais com els laboratoris”, afegeix. El seu centre destaca com el més violent dels CAP lleidatans, seguit dels d’Alcarràs, rambla Ferran i Primer de Maig, a la Mariola. “Hi ha moltes diferències entre centres”, destaca Albert Clarisó, referent a Lleida de l’observatori per a situacions de violència en l’àmbit sanitari de Catalunya (Osvasc).

La majoria de les agressions (el 61% a Catalunya) passen a l’Atenció Primària. Des de començament d’any se n’han comptabilitzat 37 a la regió sanitària de Lleida, quatre de les quals físiques, mentre que en tot el 2025 n’hi va haver 103, segons dades oficials de l’Osvasc. “Donem suport a les víctimes, les acompanyem a la mútua, proporcionem ajuda psicològica i assessorament jurídic”, explica Clarissó. No obstant, el repte més gran és la prevenció, que procuren instal·lant càmeres de seguretat als espais comuns o amb vigilants de seguretat als serveis d’Urgències, on hi ha més episodis violents.

Així mateix, s’han dissenyat nous taulells d’atenció al públic “amb mampares, més separació i amb l’accés a través de portes tancades amb clau”. A Prat de la Riba es va fer “per petició expressa dels administratius”, assenyala Solís. Així mateix, tots els ordinadors compten amb un “botó del pànic” que alerta de forma interna la resta del personal perquè hi acudeixi en situacions de violència. D’altra banda, “formem el personal per intentar reconduir les situacions amb escolta activa i comunicació assertiva”, afirma Clarisó.

La directora del CUAP assenyala que moltes agressions estan relacionades amb “exigències de donar baixes laborals i amb expectatives de tenir una atenció immediata”. És escèptica sobre l’efecte dissuasiu de les càmeres, i valora que estar situats davant la comissaria de la Guàrdia Urbana tampoc preveu agressions. “Els hem de trucar gairebé diàriament”, diu.

Mentrestant, a l’hospital Arnau de Vilanova “les agressions a professionals van en augment cada any; la gent està cada vegada més crispada”. Ho diu Susana Bonet, tècnica de riscos laborals de la unitat de Salut i Prevenció del centre. L’any passat en va registrar un total de 64, 49 de les quals verbals i 15 més de físiques, tot i que 10 van ser comeses per pacients de psiquiatria. En el que va d’enguany, ja se n’han registrat 28, sis de físiques i 22 de verbals. En la majoria, 17, els agressors són pacients no habituals.

Bonet explica que també ofereixen formació preventiva als professionals sanitaris per afrontar aquest tipus de situacions. Hi ha una de sis hores dedicada a la contenció verbal, impartida per un psicòleg, i una altra de quatre hores que va a càrrec d’un treballador d’un centre psiquiàtric en la qual s’ensenyen tècniques de contenció física. Assenyala que l’ICS compta amb protocols d’actuació per a aquests casos i ofereix assistència al treballador afectat. Això sí, la decisió de denunciar-la o no li correspon a ell. Sobre la creixent crispació, considera que cada vegada hi ha més “falta de respecte” i exigències.

“Hi ha persones que esperen a venir al CUAP quan no hi ha vigilant”

La reincidència d’algunes persones que cometen agressions als centres de salut és un dels aspectes que més preocupa la Generalitat. De fet, Salut comptabilitza que un de cada quatre agressors són violents de forma habitual en el conjunt de Catalunya. Al CUAP de Prat de la Riba, per exemple, “ja coneixem diverses persones que sabem que causaran problemes quan entren per la porta, però no els podem vetar l’entrada perquè som un servei d’Urgències”, explica la directora, Sílvia Solís. Tant és així que alguns usuaris que agredeixen el personal “esperen a venir al centre quan no hi ha vigilant, al matí”, lamenta.
De la mateixa manera que tots els serveis d’Urgències, el CUAP de Prat de la Riba compta amb un vigilant de seguretat a les zones comunes, però només als torns de tarda i nit. Solís explica que la majoria d’agressions al centre tenen lloc durant el cap de setmana, quan l’activitat assistencial s’intensifica, i assenyala que és comú que els agressors presentin intoxicacions alcohòliques o d’altres drogues.