25anys descobrint la h i s tòr i a d’A lmacelles. Un recorregut iniciat l’any 2001 des del consell comarcal del Segrià, amb les primeres intervencions a la fortalesa andalusina de la Saira, i que continuaria els anys 2004 i 2005 ja des de l’ajuntament d’Almacelles.

Aquelles actuacions no només van permetre excavar els fonaments de la torre, sinó també identificar els murs al capdamunt de la vessant del tossal, que actuaven com a sistema de protecció. Els estudis posteriors van confirmar que el conjunt era del segle IX, i posteriorment es va procedir a la seva restauració d’acord amb els criteris de conservació vigents en aquell moment.

A Lo Vilot, el meu pare sempre em deia que darrere el tossal hi havia el poble vell. Aquella idea, gairebé llegendària, em fascinava. La confirmació arribaria l’any 2005, gràcies a la donació del senyor Carles Fortuny, baró d’Esponellà i senyor d’Almacelles, dels plànols de Josep Mas Dordal de 1771. En aquests, a més de la nova retícula ortogonal de la vila, ja hi apareixien dibuixades setze cases i una església.

Coincidint amb la neteja de l’antic abocador i la construcció del Parc de Lo Vilot, i sota la corresponent supervisió arqueològica, van aparèixer els primers murs de l’Almacelles medieval. Els treballs dirigits per l’arqueòloga municipal van posar al descobert diverses fases d’ocupació. Entre aquestes, destaca la presència de dos forns ceràmics encastats entre murs antics, possiblement del segle XVIII, vinculats a la construcció de la nova vila.

L’any 2017 es donava per finalitzada tant l’excavació com la restauració i museïtzació del conjunt. El jaciment arqueològic quedava integrat dins el parc amb el nom de Parc Arqueològic de Lo Vilot, mentre que una altra part del jaciment, a la banda sud del camí dels Pedregals, resta encara pendent d’excavació i de noves descobertes, i apunta a la possible localització de la plaça central d’aquella població del segle XIV.

En aquest procés de difusió del patrimoni, l’any 2019 es va realitzar una recreació virtual en 3D del jaciment de Lo Vilot, publicada a YouTube sota el títol El jaciment del Vilot en 3D. Aquest treball va permetre apropar al públic una reconstrucció visual de com podria haver estat l’assentament medieval, reforçant-ne la comprensió i la divulgació.

L’any 2012 es va intervenir novament a la Saira, aquest cop a la vessant del tossal de la Capirutxa, on es va confirmar l’existència d’un poblat ibèric. Les intervencions de 2018 i la campanya de 2021 van permetre documentar fins a vuit estances. Des de 2022 no s’hi ha tornat a actuar, i el jaciment ibèric –amb els seus murs de tàpia i recobriments de calç– continua a l’aire lliure, a l’espera de la continuïtat del projecte de restauració previst.

En conjunt, aquests projectes han permès reconstruir fragments essencials de la història d’Almacelles, sovint absents del relat més visible, però imprescindibles per entendre la continuïtat del poblament i la importància estratègica del territori.

Més enllà dels resultats científics, aquests 25 anys representen també un esforç sostingut de recerca, gestió i voluntat de posar en valor el patrimoni. Una feina que ha deixat empremta en la memòria del municipi i que mereix continuïtat en el futur.