Política
La Saira: cruïlla històrica de camins ramaders a Lleida
28/08/2025
La bassa de les Valletes continua sent testimoni d'una tradició mil·lenària que connectava les planes lleidatanes amb els pasturatges del Pirineu
La Saira, situada a l'actual terme municipal d'Almacelles, representa un dels encreuaments més rellevants dins la xarxa de camins ramaders de Lleida. Aquest indret ha estat testimoni durant segles del pas de milers d'ovelles en els seus desplaçaments estacionals entre les planes del Segre i les muntanyes del Pirineu. La bassa de les Valletes, element central d'aquesta cruïlla, continua avui recordant la importància d'aquest punt estratègic en les rutes de transhumància que han configurat el paisatge i l'economia rural lleidatana.
L'historiador Josep Lladonosa va documentar en la seva obra Almacelles, visió d'un poble la convergència de fins a set vies ramaderes en aquest punt. La riquesa hídrica de la zona explica aquesta concentració de rutes, gràcies a una particular formació geològica que combina una capa superior de grava filtrant amb una base argilosa que reté l'aigua. Aquesta configuració natural permetia l'abastiment hídric dels ramats transhumants en un punt estratègic de la seva ruta, garantint la continuïtat del viatge a través de les àrides planes lleidatanes.
Relacions econòmiques al voltant de la transhumància
Ramón Torrelles, actual propietari de la Granja Escola La Saira, explica que aquest enclavament no només oferia aigua als ramats, sinó també pastures abundants. "Els prats de la zona generaven intercanvis de benefici mutu entre pastors i propietaris", assenyala Torrelles. Documents del segle XVII conservats a l'Arxiu Capitular de Lleida constaten aquestes relacions econòmiques, mostrant com el Cabildo, que posseïa grans ramats, negociava amb les autoritats locals drets de pastura que aportaven ingressos al territori i, alhora, fertilitzaven naturalment els camps.
Un patrimoni viu amb potencial de futur
Avui, al 2025, la bassa de les Valletes manté la seva presència, fins i tot amb dimensions més grans gràcies a l'aportació del Canal d'Aragó i Catalunya. La carrerada adjacent encara enllaça amb les rutes tradicionals cap al Pirineuribagorçà, tot i que el seu ús ramader s'ha reduït dràsticament en les darreres dècades. Torrelles defensa la revaloració d'aquest patrimoni cultural: "Aquests camins històrics poden trobar nova vida com a corredors ecològics, rutes verdes i espais d'ecoturisme", afirma, proposant una reconversió que permeti preservar la memòria d'aquestes vies que van ser artèries vitals de l'economia tradicional lleidatana.
L'historiador Josep Lladonosa va documentar en la seva obra Almacelles, visió d'un poble la convergència de fins a set vies ramaderes en aquest punt. La riquesa hídrica de la zona explica aquesta concentració de rutes, gràcies a una particular formació geològica que combina una capa superior de grava filtrant amb una base argilosa que reté l'aigua. Aquesta configuració natural permetia l'abastiment hídric dels ramats transhumants en un punt estratègic de la seva ruta, garantint la continuïtat del viatge a través de les àrides planes lleidatanes.
Relacions econòmiques al voltant de la transhumància
Ramón Torrelles, actual propietari de la Granja Escola La Saira, explica que aquest enclavament no només oferia aigua als ramats, sinó també pastures abundants. "Els prats de la zona generaven intercanvis de benefici mutu entre pastors i propietaris", assenyala Torrelles. Documents del segle XVII conservats a l'Arxiu Capitular de Lleida constaten aquestes relacions econòmiques, mostrant com el Cabildo, que posseïa grans ramats, negociava amb les autoritats locals drets de pastura que aportaven ingressos al territori i, alhora, fertilitzaven naturalment els camps.
Un patrimoni viu amb potencial de futur
Avui, al 2025, la bassa de les Valletes manté la seva presència, fins i tot amb dimensions més grans gràcies a l'aportació del Canal d'Aragó i Catalunya. La carrerada adjacent encara enllaça amb les rutes tradicionals cap al Pirineuribagorçà, tot i que el seu ús ramader s'ha reduït dràsticament en les darreres dècades. Torrelles defensa la revaloració d'aquest patrimoni cultural: "Aquests camins històrics poden trobar nova vida com a corredors ecològics, rutes verdes i espais d'ecoturisme", afirma, proposant una reconversió que permeti preservar la memòria d'aquestes vies que van ser artèries vitals de l'economia tradicional lleidatana.
Infolleida