Els consistoris lleidatans disposaran aquest 2025 d'un increment de 31,33 milions d'euros per finançar el seu funcionament gràcies a la nova normativa d'entregues a compte del finançament estatal. Aquesta millora, recollida al Reial Decret 6/25 i convalidada pel Congrés dels Diputats durant l'últim ple de juny de 2025, representa un augment del 12% respecte als fons rebuts l'any passat, i arriba després que el Govern central decidís prorrogar els Pressupostos Generals de l'Estat del 2024.

Aquest increment econòmic es distribueix en dos grans blocs: 15.089.017 euros que s'ingressaran directament als ajuntaments i 16.249.462 euros que es canalitzaran a través de la Diputació de Lleida, tot i que una part d'aquest segon bloc podrà destinar-se a despeses de funcionament i tramitació dels diversos programes d'ajuts que impulsa la institució provincial. Cal recordar que aquestes entregues es liquiden definitivament entre el Ministeri d'Hisenda i les entitats locals dos anys després, en alguns casos amb augments per als municipis i en altres amb l'obligació de fer devolucions.

La revisió d'aquestes aportacions no ha estat lineal per a tots els municipis lleidatans, sinó que presenta una forquilla de més de trenta punts percentuals. Alfés lidera l'increment amb un 31% més (18.234 euros addicionals), mentre que Bassella i Cabó experimenten lleugeres disminucions del 0,9% i l'1,2% respectivament, que es tradueixen en 436 i 268 euros menys. Quant al volum absolut d'ingressos, la ciutat de Lleida s'emporta la major part de la millora amb 5,41 milions d'euros, seguida per Tàrrega (657.641 euros), Balaguer (593.068 euros), Mollerussa (559.906 euros) i la Seu d'Urgell (526.732 euros).

Una votació que va alterar els blocs parlamentaris habituals

La convalidació del reial decret que estableix aquesta millora de les entregues a compte, tant per a entitats locals com per a comunitats autònomes, va generar una inusual configuració de suports al Congrés dels Diputats. El Partit Popular es va sumar a la majoria de la investidura del Govern PSOE-Sumar, mentre que Junts i Vox van quedar aïllats votant en contra de la mesura. Resulta especialment cridanera la posició de Junts, considerant l'elevat nombre de consistoris que governen a les comarques de Lleida, ja sigui en solitari o en coalició amb altres formacions polítiques. El decret regula els avenços dels diners procedents de la recaptació de l'IRPF, l'IVA i els Impostos Especials que corresponen a cada nivell de l'administració.