Més d’un terç de l’electricitat que es genera a les centrals hidràuliques, eòliques i solars de la demarcació de Lleida s’exporta a altres zones al ser més gran la capacitat de producció que la demanda de consum, en un procés que es veurà intensificat si es materialitzen les previsions de desplegament de parcs d’aquestes dos últimes fonts d’energia que ara mateix es troben sobre la taula.

Segons les dades que acaba de difondre Red Eléctrica, l’empresa parapública que gestiona la xarxa de transport d’alta tensió a tot l’Estat, les centrals de Lleida van generar l’any passat 3.995 GWH (gigawatts hora, milions de kWh), dels quals se’n van consumir a la demarcació 2.663.

Aquest balanç va generar un excedent de 1.332 que, després d’abocar-los al sistema estatal, van anar a parar a altres territoris, ja sigui a les veïnes Andorra i França o a les deficitàries Barcelona i Girona, les demandes domèstiques, productives i de serveis de les quals requereixen, respectivament, més del quàdruple i gairebé dotze vegades més de l’electricitat que es genera als seus territoris.

A què equivalen en termes pràctics aquests més de 1.300 GWh que s’exporten des de Lleida? En números redons, al consum anual d’unes 400.000 llars (a Lleida n’hi ha 180.000) o, aproximadament, a dos terços de la demanda del teixit productiu i dels serveis de Ponent.

Aquest percentatge del 33,3% d’energia que s’exporta és menor que el dels dos anys anteriors, ja que el 2023 va assolir el 34,83% i el 2024 va escalar al 39,1%, una tendència que té dos motius principals: l’augment de la demanda local, que en dos anys ha passat de 2.475 GWh a 2.663, i a la menor aportació dels parcs eòlics i solars, que en aquell període va caure de 1.014 GWh a 844.

En aquest últim bloc hi ha matisos cridaners, ja que tendeix a l’alça l’aportació de l’energia fotovoltaica, que va passar de 225 GWh el 2023 a 264 (+17%) el 2025, mentre que es troba en fase de minva la de l’eòlica, que va experimentar una davallada de 209 GWh (-26%) al caure de 789 a 580.

El Govern central dona el seu aval ambiental a l’ampliació de Moralets

El Miteco (ministeri per a la Transició Ecològica) ha donat el vistiplau ambiental al projecte d’ampliació de la central reversible de Moralets, ubicada als termes de Vilaller i Montanui i a la capçalera de la Noguera Ribagorçana, que està tramitant la companyia elèctrica Endesa.

El projecte consisteix a augmentar de 246 a 630 MW (megawatts, milers de quilowatts) la potència de la central que, després d’un salt de 800 metres de desnivell i 3.600 de longitud, turbina les aigües que prèviament s’han bombat des de l’embassament de Baserca al de Llauset.

Aquesta central té una producció anual mitjana d’una mica més de 360 GWh (gigawatts hora, milions de kWh), 300 amb l’aigua bombada i 60 amb la que de manera natural arriba al sistema, amb la qual cosa l’augment de potència situa la seua capacitat de generació per sobre d’un GWh al cap de l’any. Aquesta xifra s’atansa a la meitat de la demanda domèstica, productiva i de serveis de tota la demarcació de Lleida al llarg d’un exercici.

“Les obres es van iniciar el 2012 i es van executar parcialment fins a la paralització el 2014, amb un 25-30% de l’obra executada, mantenint-se vigent la declaració d’impacte ambiental, a l’haver-se iniciat l’execució del projecte dins del període de vigència”, assenyala la DIA (Declaració d’Impacte Ambiental) publicada ahir al BOE, que aclareix que l’avaluació “es limita als efectes ambientals dels canvis introduïts en el projecte”. 

L’ampliació del sistema, al qual la DIA es refereix com a “dipòsits d’emmagatzemament energètic”, suposarà “incrementar la potència instal·lada total fins a 630 MW, amb un cabal màxim de turbinació de 90 m³/s i un cabal màxim de bombatge de fins a 79,20 m³/s”. “El projecte es desenvolupa en un entorn d’alta muntanya i en gran part en instal·lacions subterrànies”, afegeix.