El cultiu de la sojano transgènica és una alternativa de producció per als cerealistes de Lleida i en especial varietats altes en proteïna. Tot tenint en compte que Europa amb prou feines produeix el 8% de la seua demanda interna i ha de recórrer a les importacions, principalment transgènica, dels EUA, l’Argentina i el Brasil.

Així va quedar de manifest ahir en el Breakfast4inno, els encontres d’innovació organitzats per Agrotecnio i el Parc Agrobiotech de Lleida, amb la col·laboració de la diputació de Lleida. L’any passat, agricultors de Lleida van conrear 820 hectàrees de soja no transgènica alta en proteïna per a l’empresa Elian Barcelona.

Compta amb una fàbrica a Barcelona en la qual treballa amb tota mena de soja. Però entre finals del 2027 i començaments del 2028 tindrà una segona planta en la qual treballarà només amb soja alta en proteïna.

Aquest any preveu triplicar les mil hectàrees de producció a la Vall de l’Ebre, fonamentalment a Lleida, i arribar a comptar amb entre 10.000 i 15.000 el 2030. El director comercial de la futura planta, Richard Petro, va explicar que aquesta producció servirà per elaborar productes concentrats en pols o texturitzat amb nivells de proteïna entre un 65 i 70% i fins i tot superior.

El director del grup de Biotecnologia Vegetal aplicada d’Agrotecnio i professor agregat de la Universitat de Lleida, Daniel Plaza Bonilla, va explicar que aquests productes alts en proteïnes es poden dirigir a alimentació humana, com pot ser l’enriquiment d’aliments, i també animal prèmium, com mascotes. Pot ser un cultiu de primera collita, però també conformar una segona collita en camps on s’hagi conreat, per exemple, ordi.

El seu cultiu no presenta grans diferències sobre el panís i, per exemple, requereix la mateixa maquinària sense necessitat d’inversions addicionals. La seua principal limitació és que sol ser menys competitiva davant les males herbes que el panís, encara que una rotació amb aquest cereal dona millors oportunitats de lluita contra aquest problema, va dir.

Entre altres aspectes, va destacar que aquestes varietats altes en proteïnes representen un canvi en els treballs de millora genètica. Mentre que tradicionalment s’ha incidit en la recerca de millores de productivitat, en aquest cas es busca la major concentració de proteïna. La llavor és més cara que la d’una soja tradicional, però la producció també troba un plus en el preu que cobra el pagès.


Uns 8.000 pagesos lleidatans podran reclamar impostos pagats de més

El Tribunal Suprem ha dictat una sentència clau que posa fi a l’estratègia de l’Agència Tributària de deixar fora agricultors i ramaders del sistema de tributació per mòduls (o règim d’estimació objectiva). La sentència, datada el 25 de febrer, prohibeix que les compensacions de l’IVA rebudes per aquests professionals es comptabilitzin com a ingressos.

La sentència contradiu el criteri previ del Tribunal Econòmic Administratiu Central (TEAC), que avalava incloure aquests pagaments en el còmput global. Segons el Suprem, l’esmentada interpretació “viciava” els guanys reals de les explotacions, forçant de manera artificial la sortida de milers d’autònoms del règim simplificat cap a models de tributació més costosos i complexos.

Com a conseqüència directa d’aquesta sentència, els agricultors afectats que van ser expulsats de mòduls o que van tributar en excés sota l’anterior criteri d’Hisenda podran sol·licitar la rectificació d’ingressos indeguts als exercicis no prescrits.

L’organització agrària Asaja, que va celebrar la sentència, calcula que hi ha uns 8.000 pagesos lleidatans que podran reclamar la devolució de les quantitats pagades en els últims quatre anys, una xifra que a nivell estatal voreja els 800.000.

En aquest sentit, Asaja sol·licita a Hisenda que habiliti d’ofici un procediment àgil per realitzar declaracions paral·leles i rectificar les liquidacions corresponents, de manera que els agricultors puguin recuperar les quantitats pagades de més en els quatre exercicis anteriors al 2025. Afirma també que la sentència recolza la seua reclamació per excloure la compensació de l’IVA del còmput d’ingressos en mòduls.