Els canvis en els hàbits de compra i feina apareguts després de la covid, la caiguda de la rendibilitat i el seu nombre excessiu han provocat que l’oferta de locals comercials s’hagi disparat i que només a Lleida ciutat n’hi hagi més de 500 en venda i 300 de lloguer. “És un problema, tenir un local buit és una ruïna”, asseguren experts del sector.

La ciutat de Lleida té actualment més de mig miler de locals comercials en venda i entre 250 i 300 de lloguer, mentre que a tota la província n’hi ha 1.000 i més de 500, respectivament. Unes xifres que no han fet més que augmentar des de la pandèmia de covid per l’auge del comerç online, el teletreball, la caiguda de l’emprenedoria i l’augment del cost que suposa per als propietaris per conceptes com els impostos. I és que un local pot ser un actiu important que generi grans ingressos o una pesant càrrega el manteniment de la qual pot arribar a sortir molt car, motiu pel qual els amos dels que estan allunyats de zones comercials prefereixen vendre’ls a esperar que puguin llogar-los.

“Un local comercial normal, d’uns 200 metres quadrats, produeix uns costos entre despeses de la comunitat, impostos i taxes d’uns 3.000 euros a l’any, de manera que és insostenible tenir-lo buit molt temps. Per això els propietaris prefereixen vendre’l”, explica el president dels Agents de la Propietat Immobiliària (API), Josep Maria Esteve.

Un fet que explicaria aquest increment de l’oferta mentre la demanda baixa per l’efecte “de factors com l’auge del comerç online, el fet que moltes empreses ja no necessiten locals i teletreballen, i la construcció massiva de locals comercials a causa dels planejaments urbans en zones on no són necessaris tants”, afegeix el director comercial de Finques Prats, Xavi Prats.

Oferta i disparitat de preus

Aquesta afirmació és clau per entendre tant l’abundant oferta de locals comercials com la seua disparitat en els preus, que depenen totalment de la ubicació. Prova d’això és que, segons portals com Idealista, Fotocasa o Habitaclia, els locals més cars estan en zones eminentment comercials com l’Eix, amb establiments a la venda per 1,5 milions d’euros; Ricard Viñes (790.000 euros); o Rovira Roure (699.000 euros). Per contra, els locals en venda més barats estan en zones com la Mariola (2.400 euros); els Mangraners (24.000 euros); o la Bordeta (26.000 euros). Amb els lloguers ocorre exactament igual, ja que els locals més barats amb prou feines arriben als 200 euros al mes, mentre que els més cars superen els 23.000.

“No hi ha un factor que expliqui per si sol l’augment dels locals en venda, són diversos: d’una banda hi ha el canvi d’hàbits de compra i l’aparició de noves tècniques laborals com el teletreball; que la rendibilitat d’aquests actius ha baixat; que cada vegada hi ha menys emprenedoria; i que la planificació urbana d’anys anteriors preveia que tots els baixos dels edificis fossin locals comercials quan no era necessari”, resumeix Prats, que afegeix que els ajuntaments ja estan “corregint” aquestes possibles falles acceptant la reconversió de locals en habitatges o garatges.

“Un local serà rendible en zones prèmium com l’Eix, Zona Alta, Corregidor Escofet o Doctora Castells, és així”, assegura Esteve.

“De fet, hi ha propietaris que no troben venedor, que ens demanen que els busquem un lloguer tan sols per cobrir despeses, perquè tenir-lo inactiu molt de temps és ruïnós”, afegeix.