A 12,33 hores d’ahir, Lleida, Catalunya, la resta d’Espanya i Portugal van tornar a l’època preindustrial, quan no hi havia electricitat. Una sobtada desaparició mai registrada de 15 gigawatts (el 60% de la demanda total) de la xarxa elèctrica estatal, va provocar aquesta gran apagada que va desfermar el caos.

Les causes encara estan per aclarir, però els efectes van ser immediats i es van prolongar durant com a mínim unes deu hores a la majoria dels municipis de Lleida. Tots els trens, tret dels que funcionen amb gasoil –com els de la línia Lleida-la Pobla–, van quedar aturats allà on es trobaven, ja fos en una estació o enmig del no-res, com li va succeir a un Avlo amb destinació a Barcelona que portava 579 passatgers i que es va aturar al terme de l’Albi.

Els semàfors es van quedar a les fosques i conductors i vianants van haver de gestionar la situació com van poder fins que els urbans van començar a regular el trànsit als principals encreuaments. Els telèfons mòbils i els fixos van quedar inutilitzats, igual que internet.

L’únic canal de comunicació que va continuar funcionant va ser el de la ràdio. Els vells transistors a piles, que molts joves no havien vist a la seua vida, van recobrar protagonisme, i fins i tot es van formar grups de persones que intentaven saber el que succeïa a través d’asquests ginys. Ambulatoris i hospitals van anul·lar les visites i proves programades i només atenien casos urgents.

A l’Arnau, els generadors van permetre mantenir serveis essencials com el de l’UCI i quiròfans per a operacions ineludibles. Centenars de persones es van veure atrapades dins d’ascensors i van ser rescatades de forma progressiva pels Bombers. Mossos d’Esquadra i Policies Locals van mobilitzar el màxim d’efectius per atendre les emergències i evitar robatoris i saquejos quan es va fer de nit.

La majoria d’establiments comercials es van quedar sense poder cobrar amb targeta o mòbil i només despatxaven clients que portaven diners en efectiu. Molts van optar per tancar i en els que no es podia abaixar la persiana de forma manual els seus titulars es van quedar de guàrdia a la porta.

En supermercats i botigues de queviures que van seguir oberts es van formar cues de persones que volien comprar aigua –que es va esgotar en la majoria– i aliments no peribles. Les llanternes i piles també es van acabar en moltes botigues. I els bars i restaurants van haver d’adaptar la seua oferta als menjars en fred i la durada de l’apagada va fer que el gènere que tenien als congeladors i neveres acabés sent inservible.

Més de deu hores sense proveïment a la majoria de la demarcació

L’apagada va començar a la mateixa hora a tots els territoris afectats, però la tornada a la normalitat va ser molt dispar. Municipis d’Aragó com Osca i altres del nord d’Espanya ja tenien llum a les tres de la tarda.

A Barcelona i la seua zona metropolitana, el subministrament es va començar a recuperar de forma molt gradual cap a les 4 de la tarda, mentre que a les comarques de Lleida això no va succeir fins entre les 19.00 i les 19.30, en punts de la capital com Balàfia o l’entorn de l’Auditori, i una hora després en localitats com Agramunt. En canvi, nombrosos municipis i la major part de Lleida ciutat encara no havien recuperat el servei cap a la mitjanit.