Propietaris de 33 pisos de Lleida han demanat compensacions per desnonaments vetats

Els propietaris de 33 habitatges de la província de Lleida han sol·licitat a la Generalitat una compensació per la paralització d’un desnonament perquè els seus inquilins eren persones vulnerables que no tenen alternativa habitacional.

Tanmateix, el 66% de les sol·licituds encara estan en tràmit i només s’han resolt, ja sigui acceptant-les o denegant-les, un total d’onze. Així ho detalla la Generalitat en una resposta parlamentària a Junts sobre aquesta compensació, aprovada el març del 2020 i que està en vigor des del juliol del 2021. 

Es pot demanar fins al 31 de gener del 2026 i s’ha de demostrar la titularitat de l’habitatge i que no poder desnonar els inquilins els ha ocasionat dany econòmic. La quantia de les compensacions serà, com a màxim, el valor mitjà que correspondria al lloguer de l’habitatge a la zona que estigui a partir de l’índex de referència. Si aquest valor és superior a la renda que percep el llogater, la compensació consistiria en el deute que s’ha deixat de liquidar i també es podran afegir les despeses corrents si són reclamades judicialment.

Respecte a les reclamacions a Lleida, es concentren en nou municipis. La que més en té és la capital, amb 21, de les quals 14 encara segueixen en tràmit. La segueix la Seu d’Urgell amb tres (amb dos en tràmit), Solsona amb dos (una de resolta) i Alfarràs també amb dos i una de resolta. N’hi ha una a Albatàrrec i Barbens, les dos resoltes, i Albesa, Alfés i Artesa de Lleida tenen els tres una sol·licitud en tràmit. En el conjunt de Catalunya hi ha 768 sol·licituds i 356, el 46% del total, no estan resoltes.


Lleida acull en tres mesos 99 migrants menors sense familiars

Les comarques de Lleida acollien, a 31 març, un total de 595 nens i joves migrants sols, dels quals 327 són menors d’edat tutelats, i la resta, 268, ja han complert els 18 i tenen una pròrroga assistencial, segons l’informe estadístic de la secretària d’Infància, Adolescència i Joventut de la conselleria de Drets Socials i Inclusió. Segons aquestes xifres, només en els tres primers mesos del 2025 han arribat a les comarques de Ponent un total de 99 menors migrants sense referents familiars.

Aquests menors i joves representen el 47,8% del total d’acollits per la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) i el 64% dels quals requereixen un centre residencial. Segons el balanç que fa la conselleria, en aquests primers mesos de l’any passat el 78,2% dels menors acollits a Lleida eren petits mentre que s’està registrant un repunt de la protecció a nenes i adolescents, que van representar el 21,1% el primer trimestre.

Per edats, més de vuit de cada deu tenien entre 17 i 16 anys i només un 7,4% en tenien 15. Tanmateix, van arribar nens i nenes que tenien entre 12 i 14 anys. El 2024, segons l’estadística de Drets Socials, es va registrar un rècord en el nombre d’acollides de joves migrants sols a les comarques lleidatanes, fins als 474, un 41,5% més respecte al 2023.

El 44,7% dels nens i joves protegits per la DGAIA procedeixen de països subsaharians, seguits del Marroc, amb un 41,2% del total. Segons una resposta parlamentària de la conselleria, en els últims cinc anys han arribat a Lleida 594 joves migrants sols en els últims cinc anys, 9.479 en el conjunt de Catalunya. D’aquests, 62 tenien menys de 10 anys.

La procedència és molt diversa i també hi ha originaris de Colòmbia, Ucraïna, l’Iraq, Somàlia, Suècia, Turquia, la Xina o Veneçuela, entre d’altres. Fonamentalment arriben del Marroc, Gàmbia i Algèria, segons Drets Socials.