Plans d'incendis absents en la meitat dels municipis lleidatans en risc

La meitat dels municipis lleidatans obligats a tenir un pla d'emergència per incendis forestals no compleixen amb aquesta normativa el 2025. Concretament, 81 dels 148 municipis considerats vulnerables o bé no han redactat mai el document preceptiu (33) o el mantenen en estat d'obsolescència (48), segons revelen les dades actualitzades de Protecció Civil. Només el 45,2% dels ajuntaments obligats (67 municipis) tenen la documentació en regla, una situació que preocupa les autoritats davant l'increment del risc d'incendis.

Entre els municipis que no disposen de pla destaquen Lleida ciutat i capitals comarcals com les Borges Blanques i el Pont de Suert. Resulta especialment significatiu que l'Alta Ribagorça sigui l'única comarca on tots els seus municipis (Vilaller, la Vall de Boí i la capital) manquen d'aquest instrument preventiu. En el grup de localitats amb plans obsolets hi figuren Balaguer, la Seu d'Urgell, Sort i Vielha, a més d'Alins, on el document vigent complirà dues dècades a finals d'aquest 2025.

"La revisió de l'Infocat del 2024 va fer que 129 municipis de tot Catalunya passessin a obligats a disposar d'aquest pla", explica Álvaro González Amorrich, cap del servei d'Implantació de Protecció Civil. El canvi climàtic i l'evolució del territori han generat un nou escenari amb períodes de sequera més llargs, temperatures més elevades i un avenç de zones forestals que incrementen tant la inflamabilitat com la quantitat de combustible disponible.

Situació crítica en municipis amb recomanació

Encara més preocupant és la situació dels 76 municipis lleidatans on el pla es considera recomanable però no obligatori. En aquest grup, només 12 localitats (15,8%) disposen de plans homologats, 5 tenen documents pendents de revisió i 58 ni tan sols han iniciat el procés. Ciutats com Tàrrega i Mollerussa figuren entre les poblacions, majoritàriament del pla de Lleida, que no han desenvolupat aquests protocols preventius.

"No és la situació que desitjaríem pel que fa al compliment de les obligacions", reconeix González, tot i que destaca que s'observa una tendència positiva. Protecció Civil ofereix suport tècnic i econòmic als municipis, especialment als més petits, on l'elaboració d'aquests plans suposa una càrrega administrativa considerable. En l'última sessió de la Comissió de Protecció Civil de Catalunya es van tramitar un centenar de plans municipals, fet que demostra un creixent interès per aquesta qüestió.

Més enllà de la paperassa administrativa

Els experts subratllen que disposar del document no és suficient si no s'implementa correctament. "Tenir-lo és avantatjós si el coneixes i l'apliques. Cal implantar-los, informar els veïns i fer simulacres", explica González. En aquesta línia, efectius de Protecció Civil, Mossos d'Esquadra i Bombers estan realitzant sessions informatives a urbanitzacions i nuclis habitats sobre prevenció i actuació en cas d'emergència.

Aquestes accions han cobrat especial rellevància després que un macroincendi segués dues vides i arrasés 5.100 hectàrees a Cabanabona i Torrefeta i Florejacs a principis de juliol de 2025. Els veïns d'aquestes localitats han reclamat més informació sobre protocols d'actuació davant emergències similars, evidenciant la necessitat urgent d'implementar i actualitzar aquests plans a tot el territori.