La població migrant a Lleida mostra una taxa d'activitat del 54,5%, superant en gairebé set punts la dels autòctons que se situa en el 47,16%, segons revelen les darreres dades estadístiques. Aquest fenomen s'emmarca en un context on els estrangers ja representen el 23,8% de la població activa lleidatana, amb perspectives d'increment després que el nou reglament d'estrangeria obri la porta a regularitzar fins a 9.000 persones en els propers mesos.
"Si som vells, no podem treballar ni tenir fills. I llavors ha de venir altra gent, de fora, per cobrir la demanda. I al ser més joves, és normal que tinguin taxes més elevades d'activitat", explica Joan Ganau, professor de Geografia de la UdL, qui assenyala que aquesta tendència continuarà creixent. La taxa d'ocupació també és superior entre els estrangers amb un 47,52% davant el 44,8% dels nadius, tot i que la relació s'inverteix quan el càlcul es fa sobre la població en edat laboral.
L'anàlisi de les dades de l'INE, la Seguretat Social i el ministeri de Treball mostra un panorama laboral clarament diferenciat. Mentre la població autòctona s'apropa a una situació de plena ocupació amb una taxa d'atur del 3,14%, la població estrangera pateix un atur del 12,16%, gairebé quatre vegades superior. "Part dels treballadors estrangers no tenen feina tot l'any, tenen una temporalitat elevada, i això es tradueix en una taxa d'atur molt més elevada", indica Ganau.
Envelliment demogràfic i necessitat migratòria
La substitució generacional que s'està produint al mercat laboral lleidatà respon a factors estructurals evidents. D'una banda, l'envelliment de la població local (amb una esperança de vida que s'atansa als 84 anys) i la baixa natalitat (que no arriba a set naixements per mil habitants) han reduït dràsticament la força laboral autòctona. D'altra banda, els sectors productius de Lleida necessiten aquesta aportació externa per mantenir la seva activitat.
Les estadístiques, però, presenten algunes distorsions. Hi ha 13.114 ciutadans amb nacionalitat diferent de l'espanyola més que els nascuts en altres estats, una diferència especialment notable entre els llatinoamericans, que correspon als fills de pares estrangers nascuts a Espanya però pendents de nacionalitzar-se. Alhora, existeixen 14.850 persones amb nacionalitat espanyola nascudes en altres països.
Emprenedoria estrangera concentrada en sectors clau
L'hostaleria i el comerç concentren el 43% de l'emprenedoria estrangera a Lleida. A l'abril, 849 ciutadans de nacionalitat forana treballaven com a autònoms en hostaleria (representant el 25% del total del sector) i 788 en comerç (11,84% del total). El transport i l'emmagatzemament presenten la major penetració d'autoocupació estrangera, amb un 26,32% (561 de 2.138 autònoms). La construcció ocupa el quart lloc amb 560 emprenedors estrangers, que suposen el 12,07% del sector.
En conjunt, la taxa d'emprenedoria dels estrangers se situa en el 8% (3.768 autònoms de 46.595 ocupats), significativament per sota del 20,3% dels autòctons. Aquesta xifra gairebé no ha variat en els darrers tres anys, mantenint-se estable des dels 3.467 registrats fa tres anys.
