Lleida i Girona van liderar l’avenç de l’economia catalana el 2024

El pla de Lleida i les comarques de muntanya, juntament amb Girona, van liderar el creixement de l’economia catalana durant l’any passat, segons consta a l’Anuari Econòmic Comarcal que elabora el BBVA i que situa el creixement del valor brut afegit (VAB) d’aquests territoris en el 4,5%, per sobre del 4% registrat en el conjunt de Catalunya.

En el cas de les comarques del pla, el seu elevat creixement es va deure a l’impuls del sector industrial manufacturer (5,6%) i dels serveis personals –hostaleria, restauració, transports, comerç i lleure– (4,7%).

A les comarques de l’Alt Pirineu i Aran els que més van influir en la progressió van ser també els serveis personals, afegit a la producció d’energia (7,1%). Lleida va ser també la demarcació on més va créixer en VAB del sector primari, sent del 12,2% al pla i del 8,1% a les comarques de muntanya. A la província, i també en el conjunt de Catalunya, les comarques que van liderar el creixement van ser la Segarra (6,1%), la Noguera (5,7%) i l’Alt Urgell (5,5%).

Pel que fa al conjunt de Catalunya, l’informe destaca que la millora en les condicions financeres per la baixada dels tipus d’interès, l’alentiment de la inflació i la forta incorporació d’immigració van contribuir al creixement del consum i la inversió interna, mentre que, des del punt de vista de l’oferta, l’empenta dels serveis turístics i la indústria van explicar el gruix del creixement.

Durant l’any passat, el creixement del VAB català va tornar a estar liderat pels serveis personals, després d’uns anys en què van liderar els serveis productius.

L’informe també analitza l’evolució des del 2019, abans de la pandèmia. En aquest sentit destaca que les comarques del pla han superat el xoc econòmic que va provocar tant la covid com la sequera i l’augment de preus en el sector primari, aconseguint el 2024 un VAB un 2,2% superior al del 2019. No succeeix el mateix a les comarques de muntanya, on encara no s’ha aconseguit superar la sotragada que va suposar l’emergència sanitària, i segueix un 2% per sota.