Més de 2.000 ciutadans estrangers que han sol·licitat asil a Lleida durant els darrers dos anys es troben actualment en una situació d'incertesa legal després de l'entrada en vigor del nou Reglament d'Estrangeria el passat 20 de maig. La normativa modificada impedeix que el temps de tramitació de les sol·licituds d'asil es comptabilitzi com a estada efectiva per demanar la residència per arrelament, afectant principalment persones d'origen llatinoamericà.
Aquest canvi normatiu ha generat una situació paradoxal per a centenars d'estrangers que no podran beneficiar-se de la reducció de tres a dos anys del període necessari per obtenir la documentació de residència. Entre els afectats es troben la majoria dels més de 2.700 estrangers, dels quals més de dos terços són llatinoamericans, que durant els darrers quatre anys han sol·licitat protecció internacional a Lleida per motius de persecució als seus països d'origen.
La nova regulació estableix que no es pot incloure dins el còmput d'estada el temps transcorregut des de la manifestació de voluntat de demanar asil fins a la notificació de la resolució. Aquesta modificació ha estat fortament criticada per entitats com CEAR (Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat), Càritas i Red Acoge, que denuncien l'impacte negatiu sobre els drets de les persones migrants.
Evolució de les sol·licituds d'asil a Lleida
Les xifres de sol·licituds d'asil a Lleida mostren un increment progressiu durant els darrers anys. Entre 2021 i 2024 es van presentar un total de 7.260 peticions: 194 el primer any, 414 el segon, 952 el tercer i 1.200 l'any passat. Els països amb major nombre de sol·licitants són Veneçuela, Colòmbia i Perú, que representen el 69% del total durant els tres primers exercicis analitzats.
Cal destacar que la majoria d'aquestes peticions tenen un temps de tramitació que rarament baixa dels dos anys, i moltes encara no han estat resoltes o han estat denegades. Paral·lelament, un altre grup important de sol·licitants ha desistit de les seves peticions "per temor de les conseqüències de la nova regulació d'estrangeria".
Possibles solucions i casos excepcionals
Tot i les dificultats, el reglament contempla una via alternativa a través de la disposició transitòria cinquena, que permet sol·licitar "una autorització de residència per circumstàncies excepcionals per raons d'arrelament sempre que hagin romàs en territori espanyol en situació irregular almenys els sis mesos immediatament anteriors a la presentació de la sol·licitud".
És important diferenciar aquest col·lectiu de les 2.199 peticions de protecció internacional temporal presentades a Lleida durant els anys 2022 i 2023, majoritàriament (2.145) de ciutadans ucraïnesos, que no formen part d'aquest grup afectat pels llimbs jurídics.
El testimoni humà darrere les xifres
El cas d'Andrés S.L. il·lustra la realitat d'aquestes persones. Aquest colombià de 37 anys va arribar fa poc més de tres anys a Barcelona amb la seva dona, Tatiana, i la seva filla de tres anys, fugint de la violència al seu país. "Busquem una vida millor per a la nostra filla, i vam venir amb el que teníem, que no era gaire", explica.
La seva experiència reflecteix el "carrusel" de dificultats que afronten els migrants: canvis constants d'habitatge, condicions precàries i nombroses estafes. "Hem donat prioritat a sobreviure", afirma, tot i que "el creixement humà ha estat molt satisfactori". Andrés destaca que "l'habitatge i el treball són els dos temes més importants amb els quals s'enfronta un migrant".
Actualment, la seva dona manté un recurs judicial contra la denegació d'asil que li permet treballar en una central fruitera, mentre ell va perdre vint mesos d'estada computada en rebre la desestimació definitiva pel BOE al novembre. "No tinc consciència d'haver plorat mai tant com en aquest procés. És angoixant", conclou aquest dissenyador de roba que ja té el nivell A-3 de català i expressa el seu desig d'integració: "Vull aprendre i adaptar-me als costums".
