Els concursos de creditors augmenten un 45%
22/01/2025
El Jutjat Mercantil número 1 registra 870 casos el 2022, amb un perfil divers de deutors afectats per la crisi financera
SOCIETAT
Lleida
El Jutjat Mercantil número 1 de Lleida va tramitar l’any passat 870 concursos de creditors, un increment del 45% respecte a l’any anterior, quan es van comptabilitzar 596 procediments. Segons el jutge degà de Lleida, Eduardo Enrech, "La gran majoria són per acollir-se a la llei de segona oportunitat".
Pel que fa al perfil dels deutors, Enrech assenyala que és molt divers, incloent empresaris, jubilats i altres col·lectius afectats pels deutes. "Un dels principals factors ha estat l’impacte de la bombolla immobiliària que va esclatar el 2008", explica. Sobre l’aplicació de la normativa, el magistrat detalla que el jutjat es limita a publicitar els deutes; si ningú no els reclama, es procedeix segons la legislació sense dur a terme una investigació. S’han registrat casos de pensionistes amb ingressos baixos incapaços de fer front a deutes d’uns 7.000 euros o persones que, per haver avalat familiars, han acabat en situació d’insolvència. En cas de deutes amb la Seguretat Social, es pot establir un pla de pagament per reparar-los.
La reforma de la llei, vigent des del setembre de 2022, introdueix l’opció d’exonerar deutes contrets amb Hisenda i la Seguretat Social, tot i que aquests perdons es limiten a un màxim de 10.000 euros per a cadascun dels organismes. Anteriorment, no hi havia límits específics, i els jutjats solien incloure també el perdó de deutes públics.
Segons l’Observatori de la Insolvència Personal de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB), el 90% dels deutors aconsegueixen l’exoneració total, mentre que un 3% opten per acords amb plans de pagament. El 81% del deute declarat prové de bancs i entitats financeres, mentre que el 6% correspon a deute públic. Pel que fa al perfil demogràfic, el 59% dels deutors són homes i el 41%, dones.
Pel que fa al perfil dels deutors, Enrech assenyala que és molt divers, incloent empresaris, jubilats i altres col·lectius afectats pels deutes. "Un dels principals factors ha estat l’impacte de la bombolla immobiliària que va esclatar el 2008", explica. Sobre l’aplicació de la normativa, el magistrat detalla que el jutjat es limita a publicitar els deutes; si ningú no els reclama, es procedeix segons la legislació sense dur a terme una investigació. S’han registrat casos de pensionistes amb ingressos baixos incapaços de fer front a deutes d’uns 7.000 euros o persones que, per haver avalat familiars, han acabat en situació d’insolvència. En cas de deutes amb la Seguretat Social, es pot establir un pla de pagament per reparar-los.
La reforma de la llei, vigent des del setembre de 2022, introdueix l’opció d’exonerar deutes contrets amb Hisenda i la Seguretat Social, tot i que aquests perdons es limiten a un màxim de 10.000 euros per a cadascun dels organismes. Anteriorment, no hi havia límits específics, i els jutjats solien incloure també el perdó de deutes públics.
Segons l’Observatori de la Insolvència Personal de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB), el 90% dels deutors aconsegueixen l’exoneració total, mentre que un 3% opten per acords amb plans de pagament. El 81% del deute declarat prové de bancs i entitats financeres, mentre que el 6% correspon a deute públic. Pel que fa al perfil demogràfic, el 59% dels deutors són homes i el 41%, dones.
Infolleida