Les sentències redactades en català als jutjats de Lleida han experimentat una davallada preocupant durant els darrers 15 anys, passant de representar el 25,7% del total el 2010 a només el 9,06% el 2024. Aquesta tendència a la baixa s'emmarca en un context general de retrocés de l'ús del català a l'administració de justícia arreu del territori català, on actualment només el 6,56% de les resolucions judicials s'escriuen en llengua catalana.
El conseller de Justícia, Ramon Espadaler, ha qualificat aquestes xifres com a "més que preocupants" i ha manifestat la seva determinació per "capgirar" aquesta situació abans que finalitzi la legislatura. Tot i que l'any passat es va detectar un repunt del 23,8% en els escrits judicials en català respecte al 2023, l'increment va ser encara més significatiu en les sentències en castellà, amb un 28,4% més.
En termes absoluts, els tribunals lleidatans van emetre 1.556 sentències en català d'un total de 17.165 resolucions judicials durant el 2024. Aquestes xifres contrasten amb les 3.051 sentències en català d'un total d'11.834 resolucions que es van registrar el 2010.
Lleida, segona província en ús del català als jutjats
Dins del panorama català, Lleida es posiciona com la segona província amb major percentatge de sentències redactades en català, només superada per Girona, que s'apropa al 12% del total. Els segueixen els jutjats de Barcelona, que no arriben al 6%, mentre que Tarragona ocupa l'última posició amb només un 3,78% de resolucions en català.
Mesures per revertir la tendència
El Departament de Justícia va presentar el març passat un paquet de mesures per fomentar l'ús del català en l'administració judicial. Entre les iniciatives proposades destaquen la recuperació d'incentius econòmics per a jutges i funcionaris judicials, així com bonificacions per als advocats privats que utilitzin el català en els seus escrits.
A més, s'ha traslladat al Consell General del Poder Judicial una proposta perquè el seu centre de documentació judicial pugui traduir-se directament al català mitjançant la intel·ligència artificial. El pla també contempla l'ampliació de l'oferta formativa en llengua catalana.
Espadaler ha defensat amb contundència aquestes mesures afirmant que "no és un caprici, és un dret" i ha subratllat que el Govern ha estat "proactiu" en el pacte per la llengua. D'altra banda, ha avançat que preveu que el Govern central aprovi abans de l'estiu el decret de designació de nous jutges, que podria suposar l'arribada de 20 nous magistrats a Catalunya, als quals se n'haurien de sumar 20 més el 2026 i la mateixa xifra el 2027.
