La superfície forestal no gestionada i la vegetació silvestre creixen a un ritme alarmant a Lleida, ocupant ja més de la meitat del territori provincial. Segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), aquest fenomen s'està produint a una velocitat superior a les mil hectàrees anuals, augmentant significativament la quantitat de biomassa que actua com a combustible en possibles incendis i, per tant, incrementant tant la probabilitat com la virulència dels focs forestals en aquestes zones.
Durant les dues darreres dècades, entre 2003 i 2023, el bosc i la malesa han guanyat terreny a un ritme de 5.500 i 4.300 hectàrees anuals respectivament, fins a assolir un total de 369.201 hectàrees de bosc i 276.813 de malesa. Això representa actualment el 53,22% de la superfície total de la demarcació lleidatana, quan el 2003 només ocupaven el 36,97%. Un creixement que, segons els experts, té implicacions directes en l'augment del risc d'incendis més destructius.
"La tipologia i la virulència dels incendis ha canviat. Els pirocúmuls fan que la direcció i la velocitat canviïn de manera sobtada, i això en dificulta la gestió", explica Álvaro González Amorrich, cap del servei d'Implantació de la direcció general de Protecció Civil de la Generalitat. "El seu comportament és molt preocupant, perquè la seua intensitat i magnitud són molt difícils de gestionar", afegeix.
Factors determinants en l'avanç forestal
Aquest avanç del bosc i la malesa s'ha concentrat en més d'un 90% a les comarques del pla, i s'ha produït principalment per l'ocupació d'erms i l'abandonament de l'activitat agrícola. Els erms han perdut 29.275 hectàrees en aquestes dues dècades, mentre que l'agricultura forestal ha retrocedit en 146.812 hectàrees i els cultius de secà en 43.880 hectàrees. Una part d'aquesta darrera reducció, però, s'explica per la transformació de 15.807 hectàrees en terrenys de regadiu.
L'expansió de la climatologia àrida per la franja central i l'orla oriental de la província, combinada amb l'increment d'esdeveniments meteorològics extrems a causa del canvi climàtic, constitueix l'altre factor clau que explica l'augment del risc d'incendis. Aquesta combinació de més massa forestal i condicions climàtiques adverses està configurant un escenari preocupant de cara als propers anys.
Impacte múltiple a les zones muntanyoses
A les àrees muntanyoses, l'avanç del bosc té un triple efecte: millora l'assentament del terreny, redueix l'erosió i absorbeix part de l'aigua de pluja, fet que disminueix el cabal que arriba als rius. Tot i aquests beneficis, el balanç general mostra una situació d'increment del risc d'incendis forestals que requereix una gestió activa del territori.
Aquest fenomen d'expansió forestal no és exclusiu de Lleida, sinó que s'emmarca en una tendència generalitzada a Catalunya i altres regions mediterranis, on l'abandonament de les activitats tradicionals al món rural i els efectes del canvi climàtic estan transformant profundament el paisatge i augmentant la vulnerabilitat davant els incendis forestals.
