Un total de 7.206 persones migrants residents a Lleida podran sol·licitar a partir d'avui la seva regularització administrativa gràcies a l'entrada en vigor del nou reglament d'Estrangeria, que escurça de tres a dos anys el període mínim d'estada acreditada necessari per accedir al permís de residència per arrelament. Aquesta modificació normativa elimina automàticament l'any d'espera que tenien per davant els estrangers arribats entre maig de 2022 i maig de 2023.
Segons les dades facilitades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), la gran majoria dels beneficiaris a la demarcació lleidatana procedeixen de l'Amèrica Llatina (3.428 persones) i del continent africà (2.755 persones), col·lectius que representen el 85% del total d'afectats per aquesta mesura. La resta es distribueix entre europeus extracomunitaris (713), asiàtics (250) i nord-americans (58).
Requisits per accedir a la regularització
Cal destacar que queden exclosos d'aquesta via de regularització els sol·licitants d'asil o protecció internacional, un col·lectiu que ha crescut notablement en els darrers anys amb una presència significativa de veneçolans, colombians i peruans. Altres condicions imprescindibles són no tenir antecedents penals a Espanya (ni a altres països en els darrers cinc anys) i tampoc policials que identifiquin el migrant com una amenaça per a l'ordre públic.
Durant la tramitació de l'expedient, que l'Administració ha de resoldre en un termini màxim de 90 dies, cap sol·licitant pot ser detingut ni proposat per a expulsió per la seva situació administrativa irregular. Tanmateix, el silenci administratiu continuarà tenint caràcter negatiu, és a dir, si l'Administració no resol dins el termini establert, la sol·licitud es considerarà denegada.
Limitacions en l'arrelament socioformatiu
Fonts del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) han confirmat que les darreres instruccions per aplicar la nova normativa limiten la possibilitat de sol·licitar papers per cursar estudis oficials de català només als migrants que demanin permisos de llarga estada per a ensenyaments superiors. Tot i això, "es valorarà l'esforç d'integració de la persona estrangera" amb aspectes com "l'aprenentatge de les llengües oficials del lloc de residència" en els processos de renovació.
L'arrelament socioformatiu serà possible en tres casos concrets: estar matriculat a l'ESO, realitzar formacions completes per obtenir certificats de professionalitat o cursar "l'oferta presencial corresponent als ensenyaments obligatoris dins de l'educació de les persones adultes". Aquest permís tindrà una durada de dotze mesos, renovable per un període igual, i permetrà treballar per compte aliè fins a trenta hores setmanals.
Protestes pel col·lapse a l'oficina d'Estrangeria
Paral·lelament a l'entrada en vigor de la nova normativa, una quarantena de treballadors de l'oficina d'Estrangeria de Lleida, representants sindicals i membres d'entitats socials i partits polítics es van concentrar ahir davant la subdelegació del Govern central per denunciar el col·lapse d'aquest servei per manca de personal, una situació que provoca importants retards en la tramitació dels expedients.
La protesta, convocada per CCOO i la CGT en el marc d'una vaga de dues hores, va posar de manifest que dels 32 treballadors que hauria de tenir l'oficina a Lleida, actualment només n'hi ha 14. Bárbara Primo, delegada de CCOO de l'Administració de l'Estat a Lleida, va assenyalar que "els tràmits que normalment es tardava tres mesos a fer ara costen quatre, cinc o fins i tot sis per la falta de personal", i va expressar la preocupació per l'agreujament de la situació amb l'entrada en vigor del nou reglament.
