El Departament de Cultura rebutja incorporar sis espais de la finca de Vallmanya, situada a Alcarràs (Segrià), en l'expedient de declaració de la casa –on va residir el president Francesc Macià– com a bé cultural d'interès nacional (BCIN).

D'aquesta manera, ha desestimat les al·legacions presentades per membres de la Iniciativa Popular Salvem Cal Macià-Casa Vallmanya, que considera aquests elements com un "conjunt inalienable de la història de la finca".

De fet, argumenta que dos d'ells podrien ser presos en consideració, però conclou que només tenen una relació "circumstancial" i vinculada a l'activitat econòmica de la finca. Pel que fa a la resta, afirma que són elements que es van construir anys després de la mort del president.

L'informe de resposta a l'escrit d'al·legacions assegura que la primera referència que hi ha del camí dels xiprers, la bàscula de vehicles pesants i la plataforma de formigó per les cases dels colons és de l'any 1945, segons les bases de dades de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC).

Pel que fa a l'edifici de les escoles noves, argumenta que hi apareix per primer cop a l'ortofotomapa elaborat entre 1983 i 1992. Per tant, en aquests casos s'argumenta que no es pot establir una relació amb el president Francesc Macià.

Pel que a les escoles velles, l'informe reconeix que hi ha documentació que constata que el president va encarregar fer l'edifici i que també va assumir la contractació del professor encarregat de donar classes als fills dels parcers. En aquest sentit, detalla que la construcció va començar a partir de 1914 i no més tard de 1928.

En el cas de la casa dels caçadors, també veu versemblant que Macià encarregués la seva construcció. Tot i això, considera que la declaració posa com a element central i protagonista del BCIN la casa, no només pel fet de residir el president, sinó com a "espai de reflexió i gestió d'estratègies polítiques".

Per la seva banda, integrants de la Iniciativa Popular Salvem Cal Macià-Casa Vallmanya, veuen "incomprensible" negar la inclusió dels edificis de les escoles velles i la casa dels caçadors pel fet de "ficcionar en quins llocs o quins altres de la finca prenia les seves decisions Francesc Macià", segons han difós en un comunicat.

Pel que fa als altres elements, consideren que són importants pel fet que formen part de la masia i són un "conjunt patrimonial" a protegir "per entendre i explicar l'activitat agrària que s'hi desenvolupava". Per la Iniciativa Popular, la desestimació de les seves al·legacions suposa un "despropòsit", tot recordant que, argumenten, el Departament de Cultura no volia declarar Cal Macià com a BCIN en un primer moment.