Agricultura i Ramaderia
UP demana ajuts al cereal per pal·liar pèrdues malgrat la bona collita
Els preus del blat, l’ordi i el panís han caigut entre un 33 i un 43% | La sobreproducció mundial, la reducció de la cabanya i els alts costos, claus
Unió de Pagesos (UP) va alertar ahir que el cerealista professional català tancarà la campanya amb voluminoses pèrdues, malgrat haver recuperat la capacitat productiva. “En un exercici amb unes collites bastant acceptables, tindrem un dels pitjors anys que recordarem”, va asseverar el responsable de Cereals i Herbacis d’UP, Santi Caudevilla, en una roda de premsa a Lleida.
Segons les dades del sindicat agrari, el preu del blat tou ha caigut un 41,18%, el de l’ordi un 43,43% i el del panís, un 33,39% respecte a la campanya del 2022.
Per tot això, UP demana al departament d’Agricultura que articuli una ajuda de mínimis (subvencions que, per ser de baix import i compatibles amb el mercat europeu, no alteren la lliure competència) per cobrir l’increment dels costos de producció. Segons Caudevilla, les pèrdues assoleixen els 320 euros per hectàrea a les terres de secà i fins als 615 euros a les terres de regadiu.
El responsable de cereals i herbacis del sindicat va assenyalar que els preus han caigut a causa d’una collita rècord a tot el món, per la reducció de la cabanya ramadera a escala global i per l’increment dels costos de producció, que va xifrar en uns 100 euros per hectàrea al cereal de secà i d’uns 250 euros per hectàrea al regadiu.
D’altra banda, UP també va donar per descomptat que la pesta porcina africana (PPA) arrossegarà el preu del pinso a la baixa, i això es traduirà en “pèrdues molt greus” per als productors de cereal.
A novembre, a través d'Unió d'Unions, UP ja va demanar al ministeri d’Agricultura que plantegés a Brussel·les la necessitat d’articular la reserva de crisi per fer front al desajust del mercat del cereal que imposa l’actual preu internacional.
UP va alertar, a més, dels efectes negatius sobre els productors de cultius extensius, que han de fer front a la fauna salvatge, a la burocràcia i a l’envelliment dels professionals. “Moltes zones es deixaran de conrear i es convertiran en material perfecte perquè els incendis s’escampin”, va augurar el responsable de cereals.

