L’Estat protegirà 225 quilòmetres de camins que durant segles han permès la transhumànciade bestiar entre el pla de Lleida i el Pirineu. Formen part de la ruta denominada Camí Ramader Ribagorça, que transcorre a través de municipis lleidatans i oscencs.

Un decret aprovat dimecres durant el Consell de Ministres i publicat ahir al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) delimita ara aquestes rutes a tot el territori espanyol per “afavorir-ne la defensa i la preservació”, segons consta en el preàmbul de la norma.

El Camí Ramader Ribagorça inclou una via principal de 204 quilòmetres que travessa al pla de Lleida la capital del Segrià i els termes municipals de Bell-lloc, Alcoletge, Alpicat, Torrefarrera, Almacelles, Alguaire, Almenar i Alfarràs.

A patir d’aquest últim s’endinsa a Osca i passa per Albelda, Castellonroi, Camporrells, Baells, Estopinyà, Benavarri, Tolva, Castigaleu, Monesma i Cagigar, Isàvena, Areny, Beranui, Sopeira i Bonansa. Des d’aquesta última passa per Vilaller, la localitat oscenca de Montanui i acaba a Vielha.

A aquesta via pecuària se suma un ramal secundari d’una mica més de 20 quilòmetres que travessa els municipis de Lleida, Almacelles, Alcarràs i Gimenells i entronca amb el camí principal. En el conjunt d’Espanya, la Xarxa Nacional de Vies Pecuàries suma més d’11.000 quilòmetres.

La nova normativa busca preservar la ramaderia extensiva, en un moment en què aquesta pràctica tradicional es planteja com una mesura eficaç per a la prevenció d’incendis forestals. També defensa el paper de les canals com a connectors ecològics que ajuden a mantenir la biodiversitat, i fins i tot com un element que afavoreix l’ecoturisme.

El nou decret desplega la llei aprovada fa més de tres dècades, el 1995, per protegir els camins de la transhumància. Aquella normativa no establia quines eren les vies objecte de protecció, una cosa que sí que fa el reglament aprovat pel Consell de Ministres. En el seu articulat, estableix la possibilitat d’incorporar altres vies a la llista i apunta a la col·laboració per delimitar-les i preservar-les amb les comunitats autònomes.

Per la seua banda, Ecologistes en Acció va expressar la seua satisfacció i va destacar que havia estat una reclamació compartida per l’ecologisme i per “organitzacions agràries i senderistes”.