La Comissió Europea ha obert la porta que les zepes (zona especial de protecció d’aus) dels secans de Lleida, o almenys una part d’aquestes àrees protegides, es pugui dedicar a l’agricultura de regadiu, segons ha admès un portaveu d’aquest organisme a preguntes de SEGRE sobre el rang de garantia d’aquesta declaració.

“El reg de terres en una zepa (zona especial de protecció d’aus) seria possible si les esmentades accions s’inclouen entre les mesures de conservació establertes per al lloc”, ha respost la CE (Comissió Europea) a una consulta de SEGRE sobre el rang de protecció dels secans de Lleida i la possibilitat de modificar-lo.

La gestió d’aquestes zones, 54.000 hectàrees d’estepa amb 40.000 al canal Segarra-Garrigues, i el reg totalment vetat en 16.000, ha estat enfrontant les organitzacions agràries i els grups conservacionistes fa més de quinze o vint anys, segons es prengui com a referència la primera proposta de desenvolupament del canal, del 2003, o l’aprovació de la DIA (Declaració d’Impacte Ambiental) definitiva el 2010. L’últim episodi d’aquest conflicte han estat les tractorades desplegades per les organitzacions agràries a Lleida i Tàrrega els dies 1 i 12 d’aquest mes.

La posició de la CE inclou matisos. Així, va explicar un portaveu de la CE, la Directiva d’Aus obliga els estats a “establir, per a cada zepa, objectius de conservació” i “les mesures de conservació corresponents per assolir-los”. En aquest marc, “el reg de terres en una zepa seria possible si les esmentades accions s’inclouen entre les mesures de conservació”.

L’àrea dels secans de Lleida “està designada per a la protecció d’aus estepàries i hàbitats mediterranis en mosaic i, en general, el reg no sembla compatible amb aquests objectius”, encara que “correspon a les autoritats espanyoles competents” determinar “si, en aquest cas concret, el reg seria compatible amb els objectius de conservació de les zepa”. Aquestes autoritats són, en aquest cas, la Generalitat com a gestora dels espais i l’Estat com a interlocutor de la CE.

I a ells és a qui interpel·la la Comissió Europea en aquest conflicte quan el portaveu deixa clar que “és responsabilitat de les autoritats competents dels estats membres garantir la correcta aplicació d’aquestes disposicions” de la Directiva d’Hàbitats.

Aquesta norma “exigeix als estats membres evitar el deteriorament dels hàbitats i la pertorbació de les espècies que van motivar la designació dels espais” a la Xarxa Natura 2000 i les zepes, en les quals “les activitats agrícoles no estan prohibides com talis”, si bé “tant les actuals com les noves, han de ser compatibles amb els objectius de conservació de l’espai”, assenyala la mateixa font.

La Directiva d’Hàbitats “també estableix el marc per a nous plans i projectes, inclosos els relacionats amb l’agricultura”. I en aquest sentit, tal com exposa la guia comunitària que aclareix l’aplicació del seu article 6, el que regula les ZEC (Zona Especial de Conservació) i les zepes, “s’ha d’avaluar adequadament” qualsevol “pla o projecte que no estigui directament relacionat amb la gestió de l’espai ni sigui necessari per a l’esmentada gestió, però que hi pugui tenir un impacte significatiu”, “ja sigui individualment o en combinació amb altres activitats”. La nova activitat “només pot autoritzar-se si no afecta la integritat” de les ZEC i les zepes.

Europa fixa al gener el termini per proposar la modificació d’àrees
“La Comissió rebrà les propostes dels estats membres sobre possibles nous llocs (de protecció d’aus), així com sobre els ajustaments o la retirada dels llocs existents, a finals de gener del 2026”, va explicar un portaveu de l’organisme comunitari en resposta a la consulta de SEGRE sobre el rang de protecció dels secans de Lleida. “Fins ara, la Comissió no ha estat informada de cap iniciativa destinada a retirar les zepes en qüestió”, va assenyalar la mateixa font, qui va remarcar que “la retirada o l’ajustament de (les figures de protecció de) llocs és possible, però només sota condicions molt específiques”.

La Comissió ha publicat una guia que aclareix els requisits per modificar a la baixa el rang de protecció d’una zepa (zona especial de protecció d’aus) o una ZEC (Zona Especial de Conservació). Aquesta es basa en les resolucions del TJUE (Tribunal de Justícia de la UE), que considera que “una proposta d’un Estat membre per reduir la mida” d’una zepa “requereix la prova que les àrees en qüestió no tenen un interès substancial en la consecució de l’objectiu” de “conservar els hàbitats naturals i la fauna i flora silvestres”.

“La legislació de la UE no exigeix crear organismes de gestió”

“La legislació de la UE no exigeix als Estats membres crear organismes de gestió específics per a cada lloc o grup de llocs” de protecció d’aus, ha tancat la Comissió Europea un dels escassos punts del conflicte en el qual les organitzacions agràries i els grups conservacionistes coincidien a l’hora de criticar la deixadesa de la Generalitat i el Govern central amb les zepes (zona especial de protecció d’aus) dels secans de Lleida.

En conseqüència, i davant l’eventual retard en la creació d’aquest organisme de gestió de les àrees protegides, des de Brussel·les es descarta la possibilitat d’imposar “sancions en virtut de la legislació de la UE en aquest sentit”. En cas d’haver-n’hi per altres motius, que ara mateix no estan sobre la taula, “l’autoritat responsable de la gestió dels llocs en qüestió” és la Generalitat.

Fa diversos anys que el Govern català destina una partida de tres milions d’euros a finançar l’execució de mesures de conservació de les aus amenaçades que habiten aquestes zepes, fons que són gestionats per ASG (Aigües del Segarra-Garrigues). Fa unes setmanes, el Govern va anunciar set milions anuals més en ajuts per als pagesos de les zepes.