Les picades d’insectes han provocat 90 focus d’infecció en granges de Lleida des del gener del 2023, segons revelen les dades del ministeri d’Agricultura, que avalen les tesis dels experts: el canvi climàtic afavoreix l’assentament i l’activitat d’espècies d’insectes que actuen com a vectors d’expansió d’aquestes patologies.

El consolidat procés de tropicalització del clima en zones com Lleida, és a dir, l’augment de les temperatures i la modificació del règim de les pluges provocats pel canvi climàtic, està facilitant l’assentament d’insectes que actuen com a vectors de transmissió d’algunes malalties del bestiar i està ampliant els seus períodes d’activitat. I això provoca un augment dels contagis de patologies com la malaltia hemorràgica epizoòtica, la llengua blava, la febre del Nil o, com passa a Girona, la dermatosi nodular contagiosa.

Les dades del ministeri d’Agricultura ressenyen la detecció a Lleida de 118 focus de malalties ramaderes de declaració obligatòria en els últims 10 anys, des de l’1 de gener del 2015. I el 90% , 106 en total i 90 des de gener del 2023, es correspon amb patologies que es transmeten per la picada d’insectes hematòfags, que s’alimenten de sang dels animals (especialment les femelles per pondre els ous).

“Això ha arribat per quedar-se”, explica Ignacio de Blas, epidemiòleg veterinari, professor del departament de Patologia Animal de la facultat de Veterinària de Saragossa i un dels principals experts del país en la matèria. De fet, està coordinant diversos estudis sobre la presència i l’activitat d’insectes.

“Amb el canvi climàtic hi ha hagut una expansió dels vectors de contagi, la presència i l’activitat dels insectes per la calor i pel canvi del règim de pluges. I també ha augmentat l’altitud a la qual arriben”, explica.

Els contagis

El ritme es va accelerar amb 4, 7 i 18 focus infecciosos del 2021 al 2023, gairebé el 80% dels quals (23), transmesos per insectes. Completen el plafó sis episodis de grip aviària (Lleida, Soses, la Seu, Arbeca, Penelles i Vila-sana), la difusió dels quals també afecta la modificació dels trajectes migratoris de les aus amb el canvi climàtic. I la proporció es va mantenir l’any passat, llengua blava al marge, amb 4 casos de malaltia hemorràgica epizoòtica i 3 de febre del Nil davant 2 de tuberculosi, que s’encomana per via respiratòria. Aquest any en van un de malaltia hemorràgica epizoòtica a Olius, un altre de fieble del Nil a Corbins i dos de tuberculosi a Peramola i Navès.

No obstant, el canvi climàtic no és l’únic factor que afavoreix l’expansió dels vectors de contagi i l’augment de la seua activitat. La globalització del comerç i la mobilitat afavoreixen el trasllat dels insectes entre continents i a grans distàncies, les illes de calor urbanes generen ambients acollidors per als insectes i la tendència al monocultiu en l’agricultura en facilita l’arrelament quan la vegetació els és propícia.

“Tristament, ens temem que la freqüència de les infeccions d’algunes malalties augmentarà, però no només en la ramaderia sinó també en les persones”, anota De Blas, que assenyala els passos si es detecta un focus: immobilització de la granja, quarantena i, amb freqüència, desinfecció i desinsectació, a més de vacunar dins del radi de seguretat