El desplegament de les renovables manté la recerca de nínxols de superfície per colonitzar, i això porta els fabricants de plaques solars a iniciar els assajos per testar la viabilitat d’ubicar-les sobre basses de purins. Aquesta experiència va ser una de les que es van mostrar ahir a la fira Agrobiotech, concretament en la presentació d’iniciatives d’“energia flotant” i agrovoltaica que va fer l’empresa murciana Solvent.

L’assaig més avançat d’aquesta tecnologia fins a la data el desenvolupen l’empresa navarresa Landatu Solar i la saragossana Intergia, que han col·locat una instal·lació flotant de 56 panells solars que ocupa 340 m² sobre la bassa de purins d’una granja de porcs de Calzada de Tera (Zamora).

Es tracta, en realitat, de l’adaptació a basses de purins d’un sistema fotovoltaic que ja fabricaven per a embassaments d’aigua. El disseny d’instal·lacions d’aquest tipus planteja dos esculls fonamentals: disposar de plàstics resistents a la corrosió que provoquin les emissions d’amoníac i els processos d’acidificació de les dejeccions i, també, atenuar els riscos que genera l’acumulació de bosses de metà i d’amoníac entre els purins i els panells, equipats amb instal·lacions elèctriques.

En qualsevol cas, l’eventual generalització del desplegament d’aquest tipus de plantes solars no sembla imminent, ni de bon tros, vist el grau de desenvolupament d’aquesta tecnologia. De fet, tampoc la ubicació de panells solars sobre basses i conduccions d’aigua és una cosa generalitzada. A Lleida segueix en fase de construcció el projecte de la bassa del Segara-Garrigues a Alfés.

A les plaques ubicades sobre basses d’aigua “hem comprovat produccions un 15% superiors” a les que es registren en les instal·lades sobre terra, va dir Salvador Navarro, del departament tècnic de Solvent. Segons va explicar, aquesta tecnologia ofereix altres avantatges en explotacions agràries com atenuar l’evaporació de l’aigua fins a un 80% i, també, reduir la proliferació d’algues i microorganismes al baixar la penetració de rajos solars. Això últim, va anotar, es tradueix en una menor despesa en el manteniment de la xarxa de reg i en els requeriments de productes fitosanitaris dels vegetals.

L’agrovoltaica ha d’assegurar el 60% de la producció prèvia

“S’ha de garantir que el rendiment del cultiu agrícola a la superfície total del projecte després de la construcció de la instal·lació agrovoltaica sigui com a mínim el 60% del rendiment de referència”, assenyala la instrucció tècnica de la Generalitat que serveix com a guia per a l’autorització i posada en marxa d’aquest tipus d’instal·lacions a Catalunya. S’entén per agrovoltaic el “sistema d’explotació mixt, agrari i elèctric, combinant en una mateixa extensió de terreny la producció agropecuària amb la generació d’electricitat a partir de la llum solar”, però no “la concentració de panells solars sense cultiu en una part de la parcel·la, i l’ús exclusivament agrícola de la resta”.

“La reducció del rendiment s’ha de registrar en l’acord d’ús” amb el propietari de la parcel·la, afegeix el document, que estableix que prèviament “cal determinar el rendiment de referència”, que serà la mitjana de la producció dels últims cinc anys. L’exigència de garantir el 60% del rendiment anterior es troba molt per sota de la que s’aplica en països com França o Itàlia, on el percentatge s’eleva al 80 per cent.