Agricultura i Ramaderia
El briozou, un invasor més nociu que el musclo zebra, ja arrela a Lleida
La molsa viva arriba als regs de Ponent al cap de 13 anys d’aflorar al Guadalquivir
Els briozous, una família de microorganismes invertebrats les colònies de la qual tenen un aspecte similar al de la molsa, han començat a ser detectats en infraestructures de reg de la demarcació de Lleida. La seua presència comporta un evident risc, ja que la seua capacitat de colonització supera la d’altres espècies al·lòctones com el musclo zebra.
El briozou, un invertebrat que forma colònies d’aspecte similar a la molsa i que té una capacitat de colonització d’espais i conductes superior a la del musclo zebra, ha arribat als sistemes de reg de Lleida.
L’animal, un zooide (membre de colònia) amb aspecte de vegetal, ha recorregut el camí invers del del mol·lusc: ha arribat a la conca de l’Ebre, on la primera detecció data del 2001 al Delta, tretze anys després de les primeres localitzacions a la Península, massives al Guadalquivir i esporàdiques al Duero.
Els briozous assoleixen una velocitat de reproducció de fins a deu centímetres a l’any en aigües temperades, cosa que implica un evident risc d’obturació en canonades i captacions d’aigua, un fenomen documentat en abundància en els sistemes de distribució d’aigua de reg i de proveïment en conques peninsulars com a les del Guadalquivir i que a Lleida comença a donar-se de manera incipient.
El mol·lusc arriba a assolir mides de quatre centímetres en un any i, segons l’espècie i les condicions, comença a expulsar larves des dels sis mesos, encara que el més habitual és que això ocorri a partir dels dotze. Ja se n’han localitzat colònies a les parets d’alguns canals de Lleida, mentre que no hi ha encara constància de la seua presència a les xarxes entubades. Tanmateix, que hi aflorin és qüestió de temps.
Una vegada agafats a una superfície dura, la reproducció es produeix per gemmació, un procés asexual en el qual els nous individus naixen dels brots o gemmes que generen els anteriors. Per aquest motiu, la capacitat d’expansió resulta exponencial.
I com és possible que els briozous arrelin on no n’hi havia si es tracta d’un invertebrat d’aspecte vegetal? Mitjançant els estatoblasts, que són capolls mil·limètrics de briozous amb forma similar a la d’una llentia, que produeixen per gemmació i que permeten a l’espècie sobreviure a períodes de sequera.
Llavors dorments
En aquest sentit, vindrien a ser unes llavors dorments que s’alimenten de la colònia mitjançant funicles (cordons o filaments, de funció similar a la del cordó umbilical) fins que es deixen anar i cauen al fons de la massa d’aigua.
La seua presència en el fons d’alguns embassaments que van caure a baixos nivells durant la sequera de 2021-2023, i la posterior mobilització dels fangs al recuperar-se, es perfila com a causa més probable de la seua aparició en infraestructures de reg.
“El briozou té molta més resistència que el musclo zebra”, adverteix Antoni Palau, professor emèrit de la UdL i expert en aigua i en espècies al·lòctones. Recomana actuar abans que s’expandeixi com el mol·lusc invasor.

