La Síndica de Greuges de Catalunya ha fet pública una anàlisi preocupant sobre l'estat del lleure educatiu al territori català, constatant que durant l'última dècada no s'ha produït cap avenç rellevant ni en matèria de regulació ni en l'assignació de recursos. Segons l'informe "La universalització del lleure educatiu a Catalunya", aquesta manca de progrés representa un "fre" important per a la participació dels infants i adolescents en activitats formatives complementàries.

Les dades són contundents: el 58,1% dels nens i nenes d'entre 3 i 14 anys (aproximadament 550.000 infants) no participen en activitats extraescolars no esportives, mentre que el 34,5% (uns 320.000) tampoc no realitzen activitats esportives fora de l'horari lectiu. La situació empitjora notablement en famílies en situació de vulnerabilitat, on el 45,2% dels infants no accedeixen a extraescolars esportives i el 67,9% no participen en altres tipus d'activitats formatives. Durant el període estival, més del 80% del total d'infants no gaudeix de cap mena d'activitat de lleure educatiu.

Davant d'aquest panorama, Esther Giménez-Salinas va reclamar ahir una regulació específica per al sector, així com la designació d'una administració de referència i l'assignació de més recursos per revertir aquesta situació. L'estudi, que actualitza un informe anterior del 2014, posa de manifest que, malgrat certes millores sectorials, no s'ha aconseguit un salt qualitatiu substancial en aquest àmbit.

Desigualtats territorials en l'accés als serveis

L'informe revela importants diferències territorials en l'accés als serveis d'intervenció socioeducativa. Tot i que la majoria de comarques —excepte l'Aran— i municipis de més de 20.000 habitants disposen d'aquests serveis de manera estable, existeixen mancances significatives en funció de la franja d'edat. Per exemple, a comarques com l'Alta Ribagorça, les Garrigues, la Noguera, el Pallars Sobirà, el Pla d'Urgell i la Segarra, no hi ha serveis dirigits a famílies amb infants de 0 a 3 anys. De manera similar, territoris com la Val d'Aran, les Garrigues, el Pallars Sobirà, el Pla d'Urgell i el Solsonès no disposen de serveis específics per a adolescents.

Inversió insuficient malgrat alguns avenços

Tot i que l'informe reconeix certs avenços, com la creació de subvencions per finançar beques i ajuts per a famílies vulnerables, així com l'impuls de l'Estratègia de Reconeixement del Lleure Educatiu, la inversió global de les diferents administracions continua sent insuficient. Actualment, s'hi destinen uns 30 milions d'euros anuals, una xifra que equival a uns 217,5 euros per menor, quantitat que els experts consideren clarament insuficient per garantir un accés universal i equitatiu.

Recomanacions per a un lleure educatiu universal

Entre les mesures proposades per aconseguir que el lleure educatiu sigui universal, equitatiu, inclusiu i no segregat, la Síndica recomana incorporar la veu dels infants en la planificació de les polítiques, regular el dret en condicions d'igualtat d'oportunitats, eliminar les barreres econòmiques que impedeixen l'accés, incorporar la perspectiva de gènere en totes les actuacions, dissenyar un pla d'equitat territorial que garanteixi l'accés arreu del territori i actualitzar el protocol de prevenció d'abusos i maltractament en aquests entorns.