Ja han començat a interessar-se per operar en aquest espai algunes empreses amb projectes d’economia circular basats en l’avaluació de residus, entre els quals els de la mateixa planta de biogàs.

Bioproductors, que ja compta amb onze treballadors i dona servei a més de 150 ramaders de la zona, va nàixer a causa de la necessitat d’eliminar els residus de les granges de porcí d’aquestes famílies, primer amb la planta de compostatge i des de fa uns mesos amb la de biogàs.

“L’objectiu consisteix a tenir cura del medi ambient i ser econòmicament viables”, va explicar Jordi Jové, un dels responsables de l’entitat, en el recent Congrés de Repoblament de Catalunya celebrat a Sort, en què va participar en una taula redona sobre Iniciatives de transformació socioeconòmica per abordar el repte demogràfic.

Entre els projectes que estan tramitant les autoritzacions per instal·lar-se al biopolígon d’Alcarràs es troba un viver de larves de mosca (que no s’ha de confondre amb una granja d’exemplars adults) que ofereix tres línies de treball per reaprofitar el digestat del biogàs, que és el subproducte que queda com a residu després de la digestió anaeròbica (amb poc oxigen o sense) de les dejeccions i els rebutjos ramaders i agrícoles de la qual es genera el fluid energètic.

Aquest subproducte és, en realitat, dos: un de sòlid i ric en fòsfor i carboni i matèria orgànica i un altre de líquid en el qual solen abundar el nitrogen i el potassi. Les larves de mosca obren la possibilitat de generar tres tipus de productes. Per una banda, la producció de proteïna d’origen animal, que pot ser utilitzada en articles d’alimentació tant per a humans com de tipus ramader.

Per una altra banda, la fabricació de cosmètics, uns productes que tenen una elaboració en què sol ser fonamental l’ocupació de nitrogen, en ocasions incorporat a la seua elaboració per altres vies després d’haver estat extret de les dejeccions ramaderes.

I, per una altra més, dona peu a la preparació de biofertilitzants de gamma alta. En aquest projecte, “les larves s’alimentarien amb el digestat que surt de la planta de biogàs”. Això permetria eliminar-lo i revaloritzar-lo i obre la possibilitat d’una línia de diversificació de la producció.

Un segon projecte té com a objectiu la producció de biochar o carbó vegetal, malgrat que en aquest cas la seua destinació no seria la de servir de combustible sinó la de ser utilitzat com a fertilitzant. La tercera línia de treball es basa en la fabricació de tinta per a impressores a partir d’orujo d’oliva, és a dir, del residu de pells i ossos picats que queda després de ser molts al trull.

Els polímers són un dels components químics bàsics de les tintes i les pintures, en les quals tenen, entre altres comeses, la de garantir la seua adherència a les superfícies sobre les quals s’apliquen. Hi ha una quarta línia de treball que se centra en l’extracció de la cel·lulosa que deixen els residus vegetals que s’utilitzen per produir biogàs, i que es pot utilitzar, entre altres aplicacions, en la fabricació de pantalles de mòbils.

Una altra línia més consisteix en la posada en marxa d’un laboratori preindustrial per investigar des del biopolígon les aplicacions industrials dels subproductes que generen les diferents activitats.

Llum per a més de 7.000 habitatges en només dos anys

Bioproductors arribarà a generar en la seua planta de biogàs aquest any, el primer de funcionament d’aquestes instal·lacions, al voltant de 10 gWh (gigawatts per hora, milions de quilowatts), va explicar Jordi Jové, un dels responsables de l’entitat. Aquest volum d’energia equival al consum mitjà anual d’una mica més de 2.800 llars.

Les previsions apunten a arribar rls 25 gWh l’any que ve, fet que seria suficient per proveir una mica més de 7.100 habitatges. Tanmateix, això no significa que a partir d’allà pugui proveir les cases dels seus socis, ja que la normativa estatal limita a un radi de dos quilòmetres des de la planta de generació la possibilitat de distribuir l’electricitat per a les comunitats energètiques.

“Aquesta limitació de la distància no té sentit al món rural”, va anotar Jové. Si es manté el ritme actual de producció i de creixement, a final d’any Bioproductors haurà processat a la planta de biogàs al voltant de 56.000 tones de dejeccions ramaderes, fet que el situa com el principal demandant d’aquest residu a Lleida i en el principal productor d’energia per aquesta via. L’electricitat i el gas de la planta són un dels atractius per a les empreses interessades a instal·lar-se al biopolígon d’Alcarràs, al qual l’aigua arriba des de la Noguera Ribagorçana.