ACTUALITAT
27 alcaldes demanen frenar la macroplanta de biogàs a la Sentiu de Sió
16/07/2025
Els representants municipals han sol·licitat una reunió amb la consellera Paneque abans que el projecte arribi a la comissió d'Urbanisme prevista pel 22 de juliol de 2025
Un total de 27 alcaldes de les comarques de Ponent han remès una carta oficial a la consellera de Territori, Sílvia Paneque, on sol·liciten aturar el projecte impulsat pel fons d'inversió danès CIP per construir una macroplanta de biogàs a la Sentiu de Sió, comarca de la Noguera. Els signants reclamen una trobada urgent amb la consellera i demanen que es realitzi una visita al terreny abans que el pla especial arribi a la comissió d'Urbanisme de Catalunya el 22 de juliol de 2025, data en què podria rebre l'aprovació definitiva.
La missiva es va presentar públicament durant un acte celebrat ahir al Pedrís, a Bellcaire d'Urgell, on diversos dels alcaldes signants es van reunir per examinar l'àrea proposada per a la construcció. Entre els assistents destacaven representants de capitals comarcals com Tàrrega i les Borges Blanques, així com membres del consell del Pla d'Urgell, municipis que, tot i trobar-se allunyats de l'emplaçament previst, mostren la seva preocupació pel projecte. La carta adverteix que la instal·lació no respon a les necessitats ramaderes reals de la zona.
Preocupació pel trànsit i l'impacte territorial
Els alcaldes han manifestat dubtes seriosos sobre la procedència de les matèries primeres necessàries per alimentar la planta. Segons indiquen, la zona no genera prou purins per abastir una instal·lació d'aquestes dimensions, estimant que almenys un 50% dels residus haurien de provenir d'altres territoris. Aquesta circumstància implicaria un augment significatiu del trànsit pesat a les carreteres locals, amb una previsió de moviment d'aproximadament 500.000 tones anuals de matèria, el que equivaldria a uns 31.000 desplaçaments de camions cada any.
La posició dels promotors
Per la seva banda, els impulsors del projecte han defensat la iniciativa qualificant-la com un exemple d'economia circular i sostenibilitat ambiental. Afirmen que els subproductes resultants del procés, com el digestat, retornaran als camps agrícoles en forma de biofertilitzants naturals, completant així el cicle productiu i optimitzant l'aprofitament dels recursos. Els promotors també han assegurat que compten amb el compromís de més de 300 ramaders de la demarcació, que garantirien un subministrament de fins a 480.000 tones anuals de dejeccions, contradient així les preocupacions expressades pels alcaldes sobre la necessitat d'importar residus d'altres zones.
La missiva es va presentar públicament durant un acte celebrat ahir al Pedrís, a Bellcaire d'Urgell, on diversos dels alcaldes signants es van reunir per examinar l'àrea proposada per a la construcció. Entre els assistents destacaven representants de capitals comarcals com Tàrrega i les Borges Blanques, així com membres del consell del Pla d'Urgell, municipis que, tot i trobar-se allunyats de l'emplaçament previst, mostren la seva preocupació pel projecte. La carta adverteix que la instal·lació no respon a les necessitats ramaderes reals de la zona.
Preocupació pel trànsit i l'impacte territorial
Els alcaldes han manifestat dubtes seriosos sobre la procedència de les matèries primeres necessàries per alimentar la planta. Segons indiquen, la zona no genera prou purins per abastir una instal·lació d'aquestes dimensions, estimant que almenys un 50% dels residus haurien de provenir d'altres territoris. Aquesta circumstància implicaria un augment significatiu del trànsit pesat a les carreteres locals, amb una previsió de moviment d'aproximadament 500.000 tones anuals de matèria, el que equivaldria a uns 31.000 desplaçaments de camions cada any.
La posició dels promotors
Per la seva banda, els impulsors del projecte han defensat la iniciativa qualificant-la com un exemple d'economia circular i sostenibilitat ambiental. Afirmen que els subproductes resultants del procés, com el digestat, retornaran als camps agrícoles en forma de biofertilitzants naturals, completant així el cicle productiu i optimitzant l'aprofitament dels recursos. Els promotors també han assegurat que compten amb el compromís de més de 300 ramaders de la demarcació, que garantirien un subministrament de fins a 480.000 tones anuals de dejeccions, contradient així les preocupacions expressades pels alcaldes sobre la necessitat d'importar residus d'altres zones.
Infolleida